Després de passar força mala nit
per culpa del fred hem arrencat la primera de les dues excursions d’aclimatació
des de Manang. Hem començat per visitar el Praken Gompa (gompa és temple en
nepalès). La sortida és curta, d’unes dues hores aproximadament, però la pujada
és intensa ja que el punt màxim d’altitud que s’assoleix és a uns 4.100 metres
(gairebé sis-cents metres per sobre del camp base).
Avui ens hem alliberat de les
motxilles grans, només portem les petites per l’aigua (entre dos i tres litres
per cap) i una mica de menjar.
Les vistes des del temple són
fantàstiques. Reconeixem l’Annapurna IV, l’Annapurna III i el Gangapurna, entre
d’altres cims espectaculars. Desafortunadament ens trobem el Praken Gompa
tancat, però l’indret és tranquil i s’hi respira molta pau així que ens assentem
una estona a contemplar la panoràmica.
Quan decidim recular camí avall
ens trobem un grup de voltors menjant, l’Adrià i el Marc encuriosits i
fascinats volen apropar-s’hi; no es veu cada dia una escena com aquesta.
Sigil·losament avancem cap a ells fins que aconseguim posicionar-nos a uns
quinze o vint metres d’on es troben, sense espantar-los. Des d’aquesta
proximitat podem veure com devoren literalment la presa, que es tracta d’una cabra.
Deixem els voltors i seguim
caminant direcció un altre temple que es troba en el poble de Bhraka tot i que
també el trobem tancat així que desfem el camí cap a Manang per dinar. Després
de pimplar-nos un bon plat de pasta avui decidim tirar la casa per la finestra
i fer unes postres cada un! Està farcit de forns de pa i no caure en la
temptació és pràcticament impossible. Se’ns en van els ulls cada vegada que
passem pel costat d’un dels aparadors. L’Adri s’anima amb un croissant de
xocolata, el Marc i jo un pastís de poma, està tot increïblement bo. Que bé que es
posen els carbohidrats quan es fa exercici!
A les tres de la tarda anem a una
xerrada gratuïta que es fa a diari a l’entrada del poble. És sobre el mal
d’alçada, així que ens expliquen quins són els símptomes, quines malalties se’n
deriven, què fer en cas que apareguin i com dur a terme l’ascensió de forma
responsable i cautelosa. És molt interessant i crec que tothom que s’engresqui
a fer aquesta travessa hauria d’assistir-hi. És vital venir ja prèviament
informat i no presentar-se a 3.500 metres d’alçada sense uns coneixements
bàsics, però la xerrada, organitzada per experts en muntanya voluntaris, pot
aclarir alguns aspectes.
A l’acabar ens diuen que tenim
l’oportunitat de fer-nos una prova per saber quina és la nostra freqüència
cardíaca i el percentatge d’oxigen a la sang (pels més aprensius advertir que
no et claven ni una sola agulla). Per 100 NPR (0’70€) val la pena fer-se-la. El
resultat no és garantia de no tenir problemes més endavant però si més no és un
primer indicador de com s’està adaptant al cos; 3.500 metres ja comença a ser
una alçada considerable. Per fer-vos una idea, el simple fet de pujar unes
escales suposa un esforç molt més gran del que és habitual i és que l’oxigen
que hi ha a l’aire, en comparació amb el que hi ha a nivell del mar, és d’un
60% (al Thorung La Pass, a 5.416 metres, on ens dirigim, el percentatge es situa entorn el 50%). De la
prova en sortim molt satisfets, tots tres hem donat molt bons resultats, i això
ens proporciona una injecció de motivació extra.
Després de la xerrada hem anat a
passejar per el nucli local de Manang, ja que el poble està dividit en dues
parts; la primera està orientada al turisme: s’hi concentren majoritàriament
els allotjaments, els restaurants i les botigues (és un bon lloc on completar
els avituallaments que facin falta abans de seguir el camí cap a la collada).
L’altra part és l’estrictament local, on es troben les cases dels habitants
nepalesos; és la zona més autèntica i bonica. Recorrent els carrerons del nucli
hem descobert un descampat on hi havia un munt de nepalesos reunits. Hi havia
organitzada una competició de tir amb arc (Eli, ja veuràs quins arcs i quines
fletxes ;)! Ens hem fet uns farts de fotografia l’escena, tot i que els únics
que competien eren homes; les dones i els nens s’ho miraven des d’un segon pla.
Els nepalesos portaven una “juerga” a sobre que tela! Cridaven, cantaven,
ballaven i... bevien, és clar!
Quan s’ha post el sol la
temperatura ha caigut en picat així que ens hem retirat cap al nostre refugi a
sopar. El Marc s’ha demanat un arròs fregit, l’Adrià uns momos vegetals al
vapor (un dels plats nacionals)
i jo una sopa de verdures i bolets. A la tarda ens hem firat un tros de
formatge de yak amb el que hem acompanyat el sopar. Boníssim tot!
 |
| Aquests farcells són els momos, un plat típic nepalès. Es poden menjar al fregits o al vapor i el farcit sol ser de vegetals o de carn. Normalment, van acompanyats d'algun tipus de salsa que sol ser picant. És un dels nostres plats locals preferits. |
Acabem la jornada dins els
nostres sacs de dormir, avui una mica més abrigats que la nit anterior
desitjant no passar fred! Bona nit! Subha ratri!
Resum de la jornada: excursió des
de Manang (3.540 m) al Praken Gompa (4.100 m) i voltants. Hem recorregut uns 7
quilòmetres durant unes 3 hores i mitja. En total hem ascendit 560 metres que
hem desfet per dormir al mateix punt de sortida.
_________________________________________________________________________________
Informació pràctica
Per veure tota la informació pràctica de la ruta clica als següents enllaços:
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part I)
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part II)
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part I)
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part II)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada