Segona etapa passada per aigua (de Ghermu a Karte), Nepal

El despertador sona a les 5.30h del matí, encara és fosc, però aviat es farà de dia. Esmorzem unes galetes i passem comptes amb l’encarregat del refugi. Intenten col·lar-nos alguna cosa de més a part que ens apliquen un 10% addicional pel servei, la taxa no està mencionada enlloc i en el moment de les negociacions això no es va dir, així que els demanem les corresponents modificacions, són ganes de quedar malament. Un cop solucionat iniciem el nou dia.

Llegir més...

En la jornada d’avui hem de guanyar més alçada que la d’ahir, veurem què tal.
Quan no portem ni dos hores caminant ens atrapa un bon xàfec. Ens refugiem sota una teulada però passa l’estona i hem de seguir endavant, així que ens mengem una barreta energètica i ens equipem per evitar al màxim mullar-nos: funda impermeable per la motxilla i jaqueta amb caputxa per nosaltres. 

Continuem fent camí sota la cortina d’aigua. Passem Chamche (Syange) i encarem una etapa d’unes dues hores fins a Tal; són aproximadament cinc quilòmetres en els que hem de vèncer més de tres-cents metres d’alçada. De seguida veiem que l’ascensió en si no és el problema sinó que el sender és un puja i baixa constant, així que els metres que pugem a l’inici els desfem de seguida per tornar-los a refer altra vegada. Els últims trenta o quaranta minuts es fan més feixucs, la pujada és més forta en aquest tram i ens sentim una mica cansats; per sort, el paisatge que ens rodeja és impressionant, el riu Margsyandi en aquesta zona dibuixa una gorja entre dos murs imponents. L’ambient és rural, rústic, humil i encantador.

Arribem a Tal, i la gorja estreta es desplega sota les nostres petjades de pedra, ara el riu és abraçat per una platja de sorra gris ciment. El poble es troba enmig d’una vall preciosa i en el moment en que hi arribem el sol surt i ens comença a assecar, ho agraïm. Decidim quedar-nos a dinar per recuperar energies i gaudir de l’escalforeta del sol. Negociem un bon preu per dinar tots tres el mateix facilitant les tasques a cuina: un bon plat d’espaguetis amb bolets i verdures (800NPR a dividir entre els tres = 6’20€).  Escrivim l’últim missatge a casa, fins d’aquí gairebé deu dies no tornarem a trobar connexió; els salts de llum són constants (fins i tot a la capital hi ha dies amb més hores sense electricitat que amb). A partir d’aquí el Wifi es convertirà en un mite que molts refugis prometen però que, a l’hora de la veritat no hi ha manera que funcioni.

El sol escalfa la nostra pell de valent mentre ingerim afamats el plat de carbohidrats, un dels plats de pasta més bons que tastarem en tot el camí, no sabem si pel fet de ser el primer, del que es convertirà en una de les altres rutines del tresc, i per la qual cosa hem quedat impressionats. Amb aquest àpat de seguida ens sentim amb forces per seguir endavant.

El cel torna a cobrir-se, sembla que la treva tan sols ha durat l’estona del dinar, de seguida torna a ploure. Comencem a donar voltes sobre quin lloc tancarem l’etapa d’avui, la segona. Serà a Karte (Khotro), el poble que hi ha a continuació de Tal on ens ha semblat veure l’Annapurna II, no n’estem del tot segurs, però hem vist algun pic que superava de ben segur els 7.000 metres, quina passada!

Arribem a Karte, i parem. Trobem un allotjament que ens agrada, després de voltar pel poble comparant. Les habitacions són humils, però estan força netes i aquest cop són més hermètiques, així que potser no s’hi col·larà tanta humitat. Negociem dormir gratuïtament a canvi de fer-hi els àpats als que ens aplicaran un descompte del 20%. Com sempre, no podem dir a ningú el tracte que hem fet. Aquest és el sistema, cadascú negocia el que bonament vol i pot, no s’hi val llavors a rèpliques. No cal fer comparacions, quan s’accepta una negociació ja no s’hi ha de donar més voltes ni fa falta saber quin tracte reben els demès.

Baixem al restaurant i ens demanem una tassa ben calenta de gingebre. La humitat de la pluja ens ha calat i necessitem escalfar-nos. Ens hem posat roba seca i ens hem abrigat. Estem preocupats per la temperatura, ens trobem encara a cotes molt baixes (a menys de dos mil) però quan parem de caminar els cossos se’ns refreden i tenim la necessitat d’abrigar-nos força. Ens serveixen la tassa amb força quantitat d’arrel, la beguda resulta molt picant, però ens va perfecte. La gingebre ajuda a entrar en calor i té propietats digestives. Demanem un plat de momos amb vegetals per compartir entre els tres, estan deliciosos. El menjar del Nepal ens té seduïts, té molta influència de la Índia, una de les gastronomies que més ens fascina. La majoria dels plats estan boníssims, tot i que cal dir que molts d’ells són força picants. Per sopar mengem daus de patata saltejats amb ou i verdures especiades.

Quan sortim del menjador veiem ja fa hores que és fosc i el cel ha quedat ben serè. A mi se’m posa la pell de gallina, ens trobem enmig de dues parets negres gegants que em fan sentir molt petita. El poder d’aquestes muntanyes és magnètic. Després de tot el dia plovent ara el cel és net i veiem les estrelles més brillants que mai hem vist. Alço els ulls per contemplar-les tot desitjant que demà el temps ens acompanyi.

Em poso al llit emocionada, aquest lloc em té completament fascinada i em sento molt afortunada d’estar aquí. El murmuri de Margsyandi es repeteix de fons com un mantra al llarg de la nit acompanyant els nostres somnis. M’adormo envoltada de molt bones sensacions i desitjant seguir gaudint de tot això.

Resum de la segona etapa del tresc:

Iniciem la jornada a Ghermu (1130m) i la finalitzem a Karte (1870m). Hem tardat unes 6 hores i mitja per fer 16 quilòmetres aproximadament. Avui hem guanyat en total 740 metres.

_________________________________________________________________________________

Informació pràctica

Per veure tota la informació pràctica de la ruta clica als següents enllaços:
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part I)
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part II)