Primeres passes per camins de l'Himàlaia (de Bhulbhule a Ghermu). Nepal

Ens hem despertat amb l’insaciant soroll dels camions que circulen per la carretera polsegosa que hi ha sota el refugi on hem dormit. Entren escletxes de llum per totes bandes. Ens trobem a la banda de la Guest House que dóna al riu Margsyandi, l’habitació és plena d’humitat.  Obrim la finestra i uaaaauuuuu!!! Rere les muntanyes que dibuixen la vall on ens trobem enclotats albirem un parell de pics nevats que han quedat al descobert davant els nostres ulls i la nostra sorpresa.

Llegir més...

Cinc mil, sis mil, set mil,...?? No sabem la seva magnitud (és el Manaslú, com ens comentarà en Zeus tot esmorzant, un vuit mil!!! un dels catorza cims més alts del món!!!), ens impressiona i ens meravella a la vegada, quina molt bona manera de començar la primera etapa del tresc. Aquesta increïble imatge, que no esperàvem veure fins més avançat el camí, ens dóna un extra d’energia a la nostra motivació (que sent el primer dia de la caminada ja estava al 100%).

L’Adri esmorza una pancake de plàtan i jo, un muesli amb poma, una mica eixut però ben potent per encetar la jornada; passem comptes i comencem a caminar.

Ens costa una bona estona habituar-nos als bastons de segona mà que vam comprar a Kàtmandu abans de venir (vam pagar per cada parell unes 500 rupies (menys de 4€)). En alguns moments ens qüestionem si realment ens seran d’utilitat o més aviat ens destorbaran, encara no ho sabem, però els donem l’oportunitat i seguim avançant amb ells.

La primera part de l’etapa passa per un camí de pedres en el que hi circulen alguns cotxes, motos i camions que ens empastifen de pols la roba i la pell. Respiro sota el fulard de cotó que porto en el coll per no empassar tanta terra i contaminació. Tot i així, els mocs em surten de color negre.

Per fi, els camins es separen al cap d’una hora d’haver començat a caminar. Ara el sender és més agradable de resseguir amb les nostres petjades; sentim només ocells i respirem natura. Progressivament, el vel de pols marró que tenyia les fulles va desapareixent, el paisatge guanya en intensitat de color i les roques ja no s’esmicolen en milers de partícules microscòpiques. Aviat ens traiem les capes de roba que ens sobren, el cos s’ha escalfat. Caminem amb pantalons i samarreta curts. És d’hora, però anem a pas lleuger i l’exercici ens dóna calor.

Arribem a Bahundanda després d’una pujadeta que ens arrenca la primera esbufegada i els primers colorets, però això no és res, i a més estem molt motivats. Unes galetes i una poma per cada un ens recarrega les piles. Un nen em demana bolígrafs, diners o algun sweet, però s’acaba conformant amb un tros de la poma que comparteixo amb ell. Les vistes des del poble estan compostes per alguns camps d’arròs i de blat.

Ens registrem al primer Check Point del circuit i seguim endavant, retrobant-nos amb la Marta i en Zeus. Caminem una estona junts, però els diferents ritmes ens separen, “segur que ja ens tornarem a trobar!!”.

Seguim fins a Ghermu, ens trobem molt bé i estem molt animats, tenim bones vibracions, malgrat tot decidim que ja en tenim prou quan comencen a caure quatre gotes i trobem un allotjament que ens fa bona pinta. Negociem dormir gratuïtament a canvi de fer-hi el dinar i el sopar. Els preus de la carta són una mica més cars que a Bhulbhule però ens semblen correctes, així que ens quedem.

Ingerim un bon plat d’arròs després de gaudir d’una dutxa d’aigua calenta per la que paguem 50 NPR (0’40€). Reconfortats ens animem a sortir a passejar a mitja tarda, hi ha una cascada altíssima i esvelta que ens crida l’atenció a l’altra banda del riu. Tenim ganes d’anar-hi però el temps es complica, comença a ploure amb ganes i fa molt de vent, ens fem enrere i tornem al refugi. Ens preocupa que aquesta pluja estigui sent neu en alçada. Tenim moltes ganes, il·lusió i esperances d’aconseguir fer la collada de 5.416 metres però, hi ha tanta incertesa... tan de bo puguem fer-la!

Tornem al refugi i després de treure’ns els desig de xocolata amb un parell de “Principe” que portem de Barcelona, baixem a la terrassa del restaurant; l’Adri i el Marc s’animen a jugar a cartes mentre jo escric el diari de la ruta, el que s’acabarà convertint en una agradable rutina durant el circuit. Compartim entre els tres un deliciós got d’aigua calenta amb mel, llimona i gingebre que ens ajuda a entrar en calor, i ens preparem per sopar. La pluja ha fet refrescar l’ambient així que avui dormirem ja una mica tapadets.

Resum de la primera etapa del tresc: 
Punt d’inici Bhulbhule (840 metres d’altitud), punt d’acabament Ghermu (1130 metres). Hem tardat unes 5 hores per fer 13 quilòmetres aproximadament. Hem guanyat 290 metres d’alçada.

_________________________________________________________________________________

Informació pràctica

Per veure tota la informació pràctica de la ruta clica als següents enllaços:
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part I)
Informació i consells per fer la travessa de l'Annapurna Circuit (part II)  

Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge: