Aquesta és la segona part d'un post
purament informatiu per totes aquelles i aquells que esteu en la fase de
preparació per fer la travessa del Circuit dels Annapurnes. Esperem que us
sigui útil!
MENJAR AL NEPAL
Al Nepal, en general, es menja
mooooolt bé, i això no és diferent al llarg del Circuit. Segurament la despesa
energètica durant la caminada fa que els plats es degustin amb més entusiasme
però, certament, la gastronomia d’aquest país ens va entusiasmar. El preu de cada plat oscil·la entre 1€ i 3€, ja que a mesura que guanyem alçada es veu incrementat. Els nostres
plats preferits:
Momos: són unes crestes de farina farcides, normalment de carn
o de verdures, fregides o cuites al vapor i acompanyades d’alguna salsa
generalment picant. Les nostres preferides són al vapor, ja que, a part de ser
delicioses són més saludables i digestives.
Dhal Bat: és un plat híper complet. Els principals ingredients
són l’arròs blanc i l’estofat de llenties que poden venir acompanyats de
verduretes saltejades, algun curry i un xapati. Recomanem aquest plat pel seu
alt contingut en hidrats de carboni i proteïnes provinents de les llenties que
al combinar-se amb l’arròs fa que les aprofitem molt més els nutrients. Un
plus al plat és que, a la majoria dels restaurants, es pot repetir de ració
sense càrrec addicional. Recorda al thali propi de la Índia.
Apple Pie: és una de les tantes delícies dolces que es
poden tastar al Nepal. Un dels ingredients que fa que aquest pastís sigui
irresistible és la combinació dels daus de poma amb canyella.
Te de gingebre: es pot consumir amb o sense te (tan sols aigua
calenta i gingebre). Recomanem la versió sense teïna. La beguda pot ser força
picant (depenent de la quantitat d’arrel que s’hi posi), però cal dir que la
gingebre és un perfecte aliat durant la travessa, sobretot per les seves
propietats digestives i perquè aporta escalfor a l’organisme.
Durant la travessa recomanem
portar a la motxilla alguna cosa de menjar ja que la despesa energètica que fa
el nostre cos és molt gran. Les barretes energètiques, els fruits secs, les
galetes riques en cereals i alguna peça de fruita que compràvem pel camí van
ser els nostres principals aliats per carregar-nos les piles.
ALLOTJAMENTS DURANT EL TRESC
Els allotjaments que ens
trobem durant la travessa solen ser cases força humils, tipus refugi que
disposen d’habitacions petites (dobles o triples), senzilles però força
confortables. En algun cas també trobem dormitoris. La majoria d’ells disposen
de banys tipus letrina a fora, separats de les habitacions. Sovint no hi ha
electricitat, o bé n’hi ha durant poques hores, per aquest motiu és necessari l’ús
del frontal. La majoria et proporcionen mantes si ho demanes o bé es troben a
l’habitació directament.
Esporàdicament, en alguns
allotjaments hi ha servei Wifi, tot i que els talls de llum són freqüents, així
que millor mentalitzar-se d’estar desconnectat durant aquests dies. L’aigua
calenta tampoc és un servei comú en tots els allotjaments, en alguns casos cal
pagar un recàrrec per dutxar-se amb aigua calenta, en d’altres directament no
hi ha l’opció.
Finalment, pel que fa al preu,
en la major part d’ells fer-hi nit no té cap càrrec si, a canvi, s’hi
consumeixen el sopar i l’esmorzar. A mesura que es guanya altitud alguns cobren
per les mateixes condicions preus simbòlics (entre 100 i 200 NPR
aproximadament, és a dir, menys de 2€/persona).
El missatge més important que volem donar-vos respecte el
mal d’alçada és que us n’informeu a consciència abans d’emprendre la vostra aventura.
Nosaltres us farem algun apunt a tenir en compte però és necessari, bàsic i
vital que cerqueu fonts professionals que us assessorin de la forma més
exhausta possible per anar previnguts.
Primer de tot us proporcionem
un parell de links per a definir què és el mal d’altura o MAM (mal agut de
muntanya): http://ca.wikipedia.org/wiki/Mal_d%27altura
i http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000133.htm
Entre alguns dels consells
bàsics per a la seva prevenció (que no vol dir que esdevinguin la garantia no
patir mal d’alçada) hi ha hidratar-vos
amb freqüència. Algunes fonts diuen que en alçada cal consumir entre 3 i 4 litres
de líquid al dia (aigua, infusions, sopes, etc), no obstant això, la quantitat
d’aigua necessària no serà la mateixa per tothom per raó de constitució
corporal. Així que ens quedem amb la idea que hem de consumir força més aigua
que el que estem acostumats a fer en el nostre dia a dia. Per mantenir-nos ben
hidratats no tan sols cal consumir aigua sinó que cal evitar tot allò que
provoqui deshidratació com per exemple el consum de te, cafè i alcohol (deixarem
la cervesa per brindar quan ja haguem assolit el nostre repte).
Per evitar pèrdues d’energia
amb qüestions innecessàries ens esforçarem per cuidar-nos bé durant la travessa adquirint hàbits d’alimentació saludables com: evitar digestions pesades
consumint les racions necessàries segons cadascú (és millor menjar menys
quantitat i amb més freqüència), fer sopars lleugers, evitar els fregits i els
àpats amb un alt contingut en greixos.
Respectar les limitacions
d’alçada. A partir dels 3.000-3500 metres d’alçada s’aconsella fer almenys un
dia d’aclimatació (en aquest cas
Manang és la població on es sol fer) i, a partir de llavors cal que avancem les
següents etapes tenint en compte que hem d’evitar sobrepassar els 300-500
metres d’alçada del lloc on dormirem respecte el lloc on vam dormir la nit
anterior. És a dir, durant el dia podem enfilar-nos tants metres com vulguem
respecte on hem passar la nit, però no hem de superar aquest llindar a l’hora
d’anar a dormir.
És imprescindible informar-vos bé amb anterioritat sobre
què és el mal d’alçada, com prevenir-lo, com reconèixer els símptomes i què cal
fer en cada situació. També resulta interessant que assistiu a les xerrades que
es realitzen a Manang diàriament (a les 15.00h) voluntaris experts en muntanya.
Són un bon recurs per a recordar alguns conceptes i resoldre dubtes. No us ho
prengueu a la lleugera, millor prevenir que curar.
Poc a poc i bona lletra. Què volem dir amb això?
Doncs que a partir de certa alçada (al voltant dels 3.000 aproximadament), la
reducció de l’oxigen a l’aire ja és un tema serio, això no tant sols ho notareu
en la manera de respirar i en l’increment de les pulsacions sinó en l’estat
físic ja que al dificultar l’accés d’oxigen en els teixits el vostre cos
sentirà que ha de realitzar un esforç més gran per fer la mateixa activitat física
que faríeu amb total normalitat a cotes més baixes (com per exemple pujar unes
escales). Per aquest motiu, cal que us prengueu la caminada més amb calma, no
hi ha d’haver cap pressa. El nostre consell és que no arribeu mai al límit de les vostres capacitats, que cadascú
avanci al ritme en el que es senti còmode. Cadascú ha de trobar com fer-ho de
la forma més confortable. En el meu cas vaig decidir que intentaria mantenir un
ritme que em permetés respirar pel nas i no per la boca, d’aquesta manera
frenava la velocitat i m’administrava millor l’energia.
Entrenament:
estar ben preparat físicament no és
garantia d’eludir el mal d’alçada, no obstant això, sempre és millor gaudir
de l’aventura que no pas estar patint al límit de les nostres capacitats. El
Circuit dels Annapurnes és un tresc accessible (nosaltres no havíem realitzat
mai una travessa de varis dies), però això no vol dir que no ens haguem de
preparar. Si no esteu acostumats a caminar per la muntanya, us ajudaria
començar a habituar-vos-hi unes setmanes o mesos abans. En el nostre cas, que
caminem amb regularitat, ens ho vam prendre a consciència i durant els tres
mesos previs a viatjar al Nepal vam proposar-nos caminar un mínim de 60
kms/setmana amb velocitat marxa (entre 6 i 7 kms/hora). La veritat és que
aquest entrenament ens va permetre gaudir de l’aventura tot i que reconeixem
que almenys un parell d’etapes van ser força dures
(l’aclimatacióa l’Ice Lake, i la culminació a Thorung La Pass)
Com us hem esmentat a
l’apartat dels documents imprescindibles cal que contracteu una assegurança de
viatge. És important que ho feu cada vegada que realitzeu un viatge però en
aquest cas és un tràmit bàsic, i no tan sols perquè és un dels requeriments que
us faran quan aneu a fer els permisos pel tresc, sinó per una raó tan òbvia com
la vostra seguretat. Nosaltres la vam contractar a través de www.SmartFly.es
A GAUDIR!!
Finalment, després de tota
aquesta allau d’informació que desitgem us sigui útil, dir-vos que en el mateix
nivell d’importància del que és la preparació de la travessa hi ha que hi poseu
tota la il·lusió i entusiasme en l’experiència. Per nosaltres va significar una
de les vivències més intenses i especials que mai hem viscut, no tan sols
d’entre totes les que hem viscut al llarg d’aquest temps viatjant, sinó de les
nostres vides. Obriu bé els ulls i obriu bé la vostra ment, deixeu-vos endur
per les sensacions, les vibracions i les emocions que experimentareu, permeteu
que el paisatge impregni els vostres sentits i reteniu amb vosaltres la màgia
de de la gent i dels paisatges que us oferirà l’HImàlaia.
Esperem que el post us hagi estat útil, si teniu algun dubte podeu deixar-nos un comentari al post o bé a través de la pestanya Contacte.
Esperem que el post us hagi estat útil, si teniu algun dubte podeu deixar-nos un comentari al post o bé a través de la pestanya Contacte.
Nàmaste!
(“l’esperit que resideix en
mi, saluda l’esperit que resideix en tu”)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada