Des de Chiang Rai sortim direcció a un poblet de muntanya del nord del país
que es troba a pocs quilòmetres de la frontera amb Birmània, Mae Salong. La
nostra intenció és fer una parada d'una nit a mig camí, a Mae Chang, però a
l'arribar ens adverteixen que els allotjaments estan plens, o això és el que
entenem. Seguim el camí, no invertim temps en comprovar-ho; ja sabem que arribar
a Mae Salong no és una tasca fàcil...
L'últim transport regular surt a les 13.00h
(60 bahts/persona = 1,5€); a partir d'aquesta hora, a bé pagues 480 bahts (12€)
perquè et pugi un taxi compartit de 8 places (fent-te càrrec, econòmicament, de
les buides), o bé esperes que aquest s'ompli amb la resta de passatgers que
vulguin anar en la mateixa direcció (en aquest cas pagues el preu dividit entre
els tripulants: 60 bahts/persona = 1'5€): això pot suposar, i no és conya,
hores i hores d'espera.
La carretera de Mae Chang a Mae Salong serpenteja les muntanyes, l’altitud
va augmentant al mateix ritme que baixa la temperatura (encara no ho sabem,
però acabarem el dia abrigats amb el forro polar i la jaqueta paravent). El
paisatge ens deixa bocabadats a mesura que avancem: boscos de bambú, valls
emboirades, pics frondosos, camps de te,... Els pulmons se’ns eixamplen
intentant captar l’aire que bateja aquestes terres, un aire fresc de muntanya,
oxigenat,... Enfilats rere la Pick Up d’una família xino-tailandesa, un
somriure se’ns dibuixa a la cara dels dos, mentre ens mirem assentint amb el
cap: “Això promet...”.
Mae Salong és un poble d’uns 20.000 habitants, la major part dels quals són
xinesos (exsoldats del Kuomintang, provinents de la província xinesa de Yunnan).
Quan hi arribem és 2 de febrer, queda 8 dies per celebrar l’entrada al nou any
xinès. Ens ha faltat poc temps per decidir que ens quedarem fins a la data per
veure com donen la benvinguda a l’any 4711.
Regentant Mae Salong, el temple Wat Santikhiri es troba al capdamunt.
L’omnipresent recorda als vilatans que, malgrat el seu origen militar, aquest
és un poble governat per la pau (aquest és el significat del seu nom).
Un cop
enfilades les 718 escales que permeten l’accés a peu, el temple ofereix unes
vistes úniques de la zona de casi 360º, des d’aquest punt es poden veure
diversos dels camins a recórrer per poder arribar als pobles tribals
circumdants.
Per nosaltres significa una bona oportunitat de fer alguns
trekkings. Encantats i immersos en l’ambient xino-tailandès, ens disposem a
recórrer cada mil·límetre dels voltants naturals de Mae Salong. Així que passarem
varis matins fent tots i cada un dels senders que surten del poble on som
allotjats.
Nueva aventura a seguir... Gracias....
ResponElimina¡Gracias Gonzalo! Es muy motivador tener seguidores como tú, siempre a la espera de la siguiente entrega ;)
EliminaMuy guays las fotos. Me gusta mucho esa de los tres. vosotros con la mirada perdida en el horizonte y la sonriente muchacha de la peluquería o lo que sea :p
ResponEliminaQue sepáis que me dan mucha envidia vuestros trekkings.
¡A seguir disfrutando!
Gracias Itziar!!!!! En esta foto esperábamos que se llenara el taxi compartido... :)
EliminaUn abrazo!
Quina passada... ens quedem amb ganes de més!!!
ResponEliminaÉs impressionant tot el que esteu vivint... continueu així de guapos...
Us estimem moltíssim!!
Gràcies Jordi i Eli!!!!
EliminaAviat penjarem la segona part de Mae Salong, si aquesta us ha agradat, la següent us encantarà!!!! ;)
Nosaltres també us estimem mooooooolt!!!!
Una abraçada enorme als 2 i a la gran peke!!!!!!! ;*