dijous, 14 de febrer de 2013

Chiang Rai, a la vora del riu Mae Kok


A la vora del riu Mae Kok, relaxats a la terrassa d'un "ressort" que s'adapta al nostre pressupost (350 Bahts el bungalow petit = uns 9€), i concentrats treballant amb "les nostres coses", em ve a la memòria Chiang Rai. Només fa 10 dies que érem allà, a uns 90 km d'on som ara, però a la riba del mateix riu, sembla que faci una eternitat.
L'aigua, que delecta els nostres sentits, baixa direcció al "nostre passat", cap a la "platja" de Chiang Rai, on vaig celebrar els meus 30 anys. Un amic nostre em va felicitar dient que segurament el canvi de número es faria més lleuger estant de viatge, quina raó tens!!





Sincerament, Chiang Rai no ens va captivar massa, tot i ser la ciutat més important del nord del país després de Chiang Mai. És una mica grisa, i té poc encant, malgrat que és un bon camp base per visitar Triangle d'Or (on les fronteres de Tailàndia, Birmània i Laos coincideixen) i algunes tribus de les muntanyes. Ens saltem, però, fer activitats guiades; costen un dineral. Sabem que d’una manera o altra, dedicant-hi més temps, arribarem on vulguem sense haver de passar per les abusives tarifes “per a turistes”.




De Chiang Rai s'ha de veure el Wat Phra Kaew, el temple budista més venerat de la ciutat. Diuen que, a mitjans del s. XV, un llamp va partir la seva chedi per la meitat, (estructura cònica que sol protegir alguna "joia" budista) quedant al descobert una imatge de Buda d'uns 65 cm d'alt fet de jade. Actualment, s'hi pot veure una rèplica, ja que l’original, 1mm més alta, s'exhibeix al temple homònim de Bangkok.





El Temple Blanc o Wat Rong Khun és l'altra visita imprescindible. Es troba a uns 15 km de la ciutat, i l’opció més barata per anar-hi és agafar el bus regular que surt de l'estació direcció Chiang Mai o Phayao, i que hi fa parada. El preu del bitllet és de 20 bahts = 0'50€.




Aquest supera, en excentricitat, qualsevol dels milers de temples que hi ha repartits per tot el país. És una construcció en procés, iniciada el 1997 per un artista de fama reconeguda arreu de Tailàndia: Charlemchai Kositpipat. Pintat de blanc, rememorant la puresa de Buda, i recobert de petits miralls disposats en format mosaic, el temple rep als seus visitants amb una encegadora presència. Aquest monument arquitectònic, i religiós, està esculpit amb una minuciositat que ens va deixar impressionats.



Treballat fins al detall, Wat Rong Khun no deixa de sorprendre al llarg de la visita. Hi és que els detalls precisament són el que sovint descol·loquen. Figures decapitades amb expressions monstruoses al jardí, mans que sorgeixen del terra amb un aire de desesperació que provoca certa inquietud al passar pel costat. Sembla que, en qualsevol moment, una d’elles s’hagi de moure per atrapar el peu d’algun pelegrí i emportar-se’l irremeiablement al desconegut i temut inframón.







Intentant espolsar aquestes idees del cap creuem, valents, el pont que acompanya a l’interior. Un cop dins les sorpreses no s’acaben... l’artista ha decidit decorat l’interior del temple amb un fresc on s’hi representen algunes de les figures i imatges més representatives del nou mil·lenni: les Torres Bessones cremant rere l’atac d’un avió, en Michael Jackson, Neo de Matrix, un Angry Birds, unes bambes Converse, Harry Potter, Batman, Osama Ben Laden... Els visitants es deixen la vista descobrint sorprenents imatges com si fos el típic llibre de “Busca a Wally”. El mural està a mig acabar, ens preguntem encuriosits com l’acabarà.



És difícil entendre si el propòsit de l’autor va més enllà de fer-se “immortal”, però és evident que la seva tendència a barrejar l’art budista tailandès amb escenes contemporànies a aixecat algunes, esperades, controvèrsies.

Després de 2 dies deambulant per Chiang Rai, vam decidir anar al que a la ciutat anomenen “la platja”. Encuriosits, vam fer una caminada d’una hora i mitja, aproximadament, fins a una zona del riu Mae Kok on, quan és temporada seca, la baixada del nivell de l’aigua deixa al descobert un tros de sorra on és habitual anar-hi a passejar. 




Al llarg d’aquest arenal un seguit de restaurants ofereixen els seus plats amb vistes al riu. Era divendres 1 de febrer, no hi havia pràcticament ningú, estàvem tranquils. Vam decidir degustar, amb tota la bona predisposició del món, d’una tarda a la vora del Mae Kok, com avui; escrivint mentre es fa fosc, a uns 90 km d’aquell bonic racó de Chiang Rai i uns dies més de viatge gravats a les nostres retines.



________________________________________________________________________________

INFORMACIÓ PER AL VIATGER

Informació actualitzada: Febrer 2014

ALLOTJAMENT

MENJAR

Per sopar la millor alternativa és anar al mercat nocturn on a part de poder escollir i d'un preu econòmic, també fan actuacions en directe. S'ha de probar el Hot Pot, una especie de sopa que es fa un mateix a base de verdues, bolets i altres vegetals.


TRANSPORT

Com arribar de Phayao a Chiang Rai:
Hi han dues opcions, totes dues surten de l'estació de busos de Phayao:
  • Autobusos (cada hora) durant tot el dia. El preu és de 69 Baths (1,75€) i el trajecte dura 1 hora i mitja.
  • MiniVans (cada 30 minuts) durant el matí. El preu és de 80 Baths (2€) i el trajecte dura 1 hora.
Arribar a Chiang Rai:

Chiang Rai està conectada a practicament totes les capitals provincials de Tailandia, la millor opció si es viatge des de Bangkok o les platges del sud és amb avió, ja que les tarfies de les companyies lowcost són, moltes vegades, inferiors als preus dels autocars i trens, i per descomptat, s'estalvia moltes hores de trajecte.

Arribar al Temple Blanc:

Des de l'estació d'autobusos de Chiang Rai pots agafar un dels freqüents busos que fan parada del Temple Blanc de camí cap al sud. La tornada és una mica més complicada, t'has d'esperar a la carretera principal direcció a Chiang Rai a l'espera que pari algún bus o tuk-tuk. El trajecte és d'uns 20-30 minuts i el preu és de 20-30 Baths (0,50-0,75€)



Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge:


8 comentaris:

  1. Esteu extraordinaris!!!!, m'agrada el que escriviu, i aixì gaudeixo fent seguiment del vostre viatge, les fotos genials...Un petonàs enorme
    mare

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!!!! A nosaltres ens encanta fer-ho i més encara si vosaltres ho gaudiu!!!!!!!
      Grácies per fer-nos-ho arribar!!!!
      Una abraçada!!!

      Elimina
  2. Chicos, muy interesante el Templo Blanco.
    Qué buena cara tenéis en las fotos. ¿Por qué será?
    ¡Felicidades por los 30!
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Itziar !!!

      Un templo un poco peculiar...

      Desde aquí os seguimos y vemos que continuais en pleno lanzamiento de vuestro libro http://www.ungranviaje.org/ os deseamos grandes éxitos.

      Abrazos

      Elimina
  3. Bones fotos, bones descripcions... no fa falta massa més per saber que lo que esteu fent i fareu és disfrutar com uns beneïts! ;)
    endavant!

    L'amic que s'ha sentit aludit en el segon paràgraf! ;P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies "amic eludit"!!!!!!!!!!!!!!
      PD: a veure si t'animes a fer-nos una visita ;)

      Elimina
  4. Bueno, otra forma de pecar "gracias" a la envidia.... Como ya pregunté a Adrià, este otro blog complementa el de Crónicas de un Camaleón.

    Gracias por permitirnos "viajar"

    Un saludo
    Gonzalo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola de nuevo Gonzalo,

      gracias por seguirnos por aquí también, un placer !!!
      saludos

      Elimina