Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tailàndia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tailàndia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de juliol del 2013

Un paradís perdut que seguirà per descobrir, Koh Muk (Tailàndia)


Resseguint el sud de Tailàndia de camí cap a Malàisia, vam decidir tastar alguna de les illes del mar d'Andaman, entre les possibilitats vam escollir una petit tros de terra que se'ns presentava prometedor. Enamorats de les fotos que havíem vist de Koh Muk vam investigar de quina manera podíem arribar-hi.
La informació que havíem trobat parlava de platges verges, d'un paradís remot d'aquells que difícilment hi arribes a no ser que viatgis amb temps suficient.






dijous, 4 de juliol del 2013

Què hi venim a fer a aquí??? Ban Krut (Tailàndia)

Se'ns havia fet de nit... Havíem passat les últimes 7 hores i mitja en un tren: llegint, parlant, jugant, menjant, gaudint d'estones en silenci i contemplant un paisatge verd i pla entre diverses poblacions costaneres: grups de cocoters i uns quants ocells aquàtics decoraven un escenari basat en els camp d'arròs. Com sempre ens passa, quan viatgem en els trens de Tailàndia, el trajecte, que en total va acumular 60 minuts de demora, se'ns va passar volant. Quan es va aturar davant l'estació, completament silenciosa, vam baixar carregats amb les motxilles, sols, ningú més tenia intenció de fer-ho... i se'ns havia fet de nit...


dilluns, 6 de maig del 2013

Tot arriba... (Phimai i Chantaburi, Tailàndia)



Des de Khorat vam aprofitar per fer una escapada a Phimai, un petit poble que conté un dels complexos religiosos khmers més ben conservats de la regió Isan. La imatge del santuari recorda el famós Angkor Wat de Cambodja al que tenim tantes ganes de veure. Malgrat que hi feia una calor espantosa, hi havia molt poca gent i vam poder passejar per entre les ruïnes al nostre ritme.





divendres, 3 de maig del 2013

En territori Isan, hem tornat a Tailàndia




Després d'un curt mes a Laos, altra vegada ens trobàvem a Tailàndia, aquesta vegada trepitjàvem terra Isan, nom que rep la regió del nord-est, un territori molt poc visitat pels viatgers, amb fortes influències laosianes i khmers (cambodjanes). Diuen que l'hospitalitat és un dels distintius d'aquesta regió, segurament la darrera en incorporar-se a Tailàndia. Serà veritat?

divendres, 22 de març del 2013

Preus de Tailàndia

Descripció
Baths
Euros
Ampolla d’aigua 1,5 litres
8-13 ฿
0,20-0,30 €
Gasolina 1 litre
35 ฿
0,85 €
Nit d’hotel (hab. doble amb bany privat i aigua calenta)
280-400 ฿
7-10 €
Sopar individual al mercat nocturn
40-60 ฿
1-1,5 €
Plat de menjar tailandès a un restaurant
40-80 ฿
1-2 €
Hora de connexió a internet
15-30 ฿
0,40-0,75 €
Iogurt
13 ฿
0,30 €
Ampolla de refresc de 50 cl.
17 ฿
0,40 €
Poma
15-30 ฿
0,40-0,75 €
Pinya
13-30 ฿
0,30-0,75 €
Menú al Burger King
110 ฿
2,75 €
Tiquet senzill de metro
10-40 ฿
0,25-1 €
Bitllet de tren en 2a Classe  trajecte de 80 km
245 ฿
6 €
Bitllet de tren en 3a Classe  trajecte de 80 km
15 ฿
0,40 €
Entrada a Museu
100 ฿
2,5 €
Entrada a parc natural
100-400 ฿
2,5-10 €


diumenge, 17 de març del 2013

Volem aprendre, volem viatjar, volem volar... Tenir temps... (Chiang Khong, Tailàndia)



Ens despertem ben d'hora, hem d'anar a buscar l'autobús que ens acostarà a Chiang Khong, un dels pobles de pas fronterer de Tailàndia cap a Laos. Pel camí veiem camps d'un color verd àcid, sembrats d'arròs i inundats per un mirall d'aigua, en algunes zones l'horitzó sembla infinit. Una imatge de pau que m'ha quedat gravada en la retina.





dilluns, 11 de març del 2013

Un Buda gegant ens observa des de les muntanyes (Tha Ton, Tailàndia)



Baixem uns quants metres d'altitud per passar de Mae Salong a Tha Ton. En aquest petit poble dividit pel riu Mae Nam Kok (el que 90 km més al sud, treu el cap per Chiang Rai) la xafogor torna a ser insuportable, tan és així, que el nostre ritme vital es torna més pausat. "Suant la gota gorda" visitem el temple que du el nom de la població, es troba a uns 3 km del centre però el desnivell del camí és esgotador, es nota que la calor ens ha deixat "aplatanats".





dilluns, 4 de març del 2013

Mae Salong (final): Gong Xi Fa Chai!!!!! (Tailàndia)



Arriba el 9 de febrer, aquesta nit hi haurà festa grossa,... Es respira un ambient especial, els habitants de Mae Salong avui somriuen encara una mica més, tot i que alguns estan neguitosos: tenen família a sopar i tot ha d’estar al seu lloc. Avui és dia de “neteja” de casa, quan arribi el nou any tot ha d’estar immaculat. A les façanes de les cases hi pengen una decoració especial: globus, pòsters, cartells, tot banyat en color vermell i amb caràcters xinesos impresos de color daurat. Se senten els primers petards...





dimecres, 27 de febrer del 2013

Mae Salong (II): Trekkings entre tribus de muntanya (Tailàndia)


En els senders que anem desfent, descobrim, disposats en terrasses, els camps de te del tipus Oolong (especialitat de la zona), de cafè i de blat de moro, arbres cirerers, plataners; varis camins rodejats per llarguíssimes canyes de bambú a banda i banda; pobles de tribus tailandeses de muntanya, amb les seves casetes fetes de canyes,... En alguna de les rutes que fem arribem a acumular uns 600 m de desnivell: tot són pics i valls, així que en qualsevol direcció on mirem l’horitzó marca una línia sinuosa.






divendres, 22 de febrer del 2013

Mae Salong (I): la Xina tailandesa



Des de Chiang Rai sortim direcció a un poblet de muntanya del nord del país que es troba a pocs quilòmetres de la frontera amb Birmània, Mae Salong. La nostra intenció és fer una parada d'una nit a mig camí, a Mae Chang, però a l'arribar ens adverteixen que els allotjaments estan plens, o això és el que entenem. Seguim el camí, no invertim temps en comprovar-ho; ja sabem que arribar a Mae Salong no és una tasca fàcil...





dijous, 14 de febrer del 2013

Chiang Rai, a la vora del riu Mae Kok


A la vora del riu Mae Kok, relaxats a la terrassa d'un "ressort" que s'adapta al nostre pressupost (350 Bahts el bungalow petit = uns 9€), i concentrats treballant amb "les nostres coses", em ve a la memòria Chiang Rai. Només fa 10 dies que érem allà, a uns 90 km d'on som ara, però a la riba del mateix riu, sembla que faci una eternitat.
L'aigua, que delecta els nostres sentits, baixa direcció al "nostre passat", cap a la "platja" de Chiang Rai, on vaig celebrar els meus 30 anys. Un amic nostre em va felicitar dient que segurament el canvi de número es faria més lleuger estant de viatge, quina raó tens!!



divendres, 8 de febrer del 2013

Phayao. El dia i la nit


Vam espetegar a Phayao el 24 de gener. A mig camí entre Chiang Mai i Chiang Rai, aquest poble d'uns 20.000 habitants ens prometia tranquil·litat i una de les millors postes de sol de Tailàndia. Si més no, això era tot el que havíem llegit d'ell abans de posar-hi els peus.

Amb la casa enfilada a les nostres esquenes, vam baixar de l'autobús mig marejats, després de tres hores de recorregut i unes quantes corbes. Teníem gana, però vam prioritzar ubicar-nos i trobar un allotjament per poder-nos relaxar i deixar les pesades motxilles.

dimecres, 6 de febrer del 2013

Les nostres noves rutines. Part I (menjars)



Tothom sap que l'ésser humà és un animal de costums. Quan viatges, sovint trenques amb la majoria de les rutines que s'esdevenen al teu dia a dia. De fet, aquesta ruptura provoca plaer a moltes persones cansades de fer "sempre el mateix". Després de més de 30 dies seguits viatjant, hem estat analitzant la nostra nova quotidianitat. 


divendres, 1 de febrer del 2013

Una de les millors postes de sol de Tailàndia




Diuen que a Phayao és on es pot veure una de les millors posta de sol de Tailàndia, nosaltres la varem poder gaudir i ara la volem compartir amb tots vosaltres.


No us perdeu el vídeo, realitzat per més de 1.000 fotos, fetes cada 5 segons durant 1 hora i mitja.




dilluns, 28 de gener del 2013

Chiang Mai, cultura de mercat


Chiang Mai, amb menys de 200.000 habitants és la segona població més important de Tailàndia. Moguda i desenfadada, aquesta ciutat universitària té un casc antic que és el paradís de molts viatgers "motxillers". La Khao San Road* del nord ofereix desenes de Guest House (pensions), pubs, centres de massatge, "mercadillos" i restaurants de tot tipus i preus; tos ells esquitxen el centre antic amb milers d'embriagadores llumetes de colors que busquen captar l'atenció dels visitants adinerats.


diumenge, 20 de gener del 2013

Sukhothai: "El despertar de la felicitat"



Anar a Sukhothai (en tailandès, El despertar de la felicitat) significa desviar-se lleugerament de la ruta tailandesa per antonomàsia.  A nosaltres ens va cridar l'atenció anar-hi per la seva ciutat històrica (que queda apartada de la ciutat moderna), uns dos segles més antiga que la d'Ayutthaya. El parc de la ciutat vella, on es troben les ruïnes dels antics temples, està molt ben conservat, la gespa està tallada a ras i hi ha petits estanys amb nenúfars. La visita la vam gaudir molt, hi havia molt poca gent i ens hi vam sentir molt relaxats passejant-hi sense presses ni soroll.



dijous, 17 de gener del 2013

Zoo de Bangkok

Quan vam estar a Bangkok, varem aprofitar per visitar el Zoo de Dusit, on la major peculiaritat és que enlloc de paons reials hi han grans llagardaixos de més de 2 metres en llibertat !!!

Us deixem amb el video final que hem estat realitzant aquests dies, si voleu ampliar la informació podeu fer-ho entrant al nostre bloc específic de fauna i parcs naturals de www.CronicasDeUnCamaleon.com