Aquesta és la segona part d'un post
purament informatiu per totes aquelles i aquells que esteu en la fase de
preparació per fer la travessa del Circuit dels Annapurnes. Esperem que us
sigui útil!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Himàlaia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Himàlaia. Mostrar tots els missatges
dilluns, 22 de setembre del 2014
diumenge, 21 de setembre del 2014
Informació i consells per fer la travessa de l’Annapurna Circuit (part I)
dimarts, 24 de juny del 2014
Hem tocat el cel amb els dits, Nepal
Són les 3.00h de la matinada, fora de l’habitació se sent moviment, obro els ulls i veig algunes llums, són els lots frontals dels primers valents que comencen a enfilar camí cap al pas. Són les 4.00h, torno a sentir soroll de bastons, un altre grup enfila cap amunt. A les 4.30h, altra vegada em desperto, més senderistes amb una força de voluntat de ferro s’encaminen per culminar el Thorung La. Són les 5.00h, no hi ha manera de dormir una estona llarga, el meu cos està neguitós en aquesta alçada i cada petit so es converteix en un sobresalt. El despertador sona a les 5.30h, desitjo no sortir de dins el sac ni de sota les dues mantes. Probablement devem estar entorn als 10º sota zero.
dilluns, 9 de juny del 2014
Passos previs a la coronació, Nepal
Les etapes anteriors a la collada
són força curtes, no arriben a les quatre hores. Estem sent molt
estrictes pel que fa a les recomanacions, entre elles, no dormir a cinc-cents
metres més amunt que la nit anterior. Fer-ne més és temptador ja que ens sentim
capaços de continuar. De fet, després de les llargues jornades que ja hem
superat ara se’ns fa curt i sembla que el nostre cos ens en demani més, però
els tres hem decidit que no volem arriscar-nos, que volem aconseguir arribar al
Thorung La evitant al màxim que el mal d’alçada ens afecti o que, fins i tot,
ens pugui fer tirar enrere, així que seguim sent prudents.
diumenge, 1 de juny del 2014
Mil metres més fins a l'Ice Lake, Nepal
Aquest matí m’he llevat amb una
mica de nàusees, un dels possibles símptomes del mal d’alçada. Això va en
serio, en vaig prenent consciència. Per sort, al cap de poc d’aixecar-me vaig
trobant-me millor i esmorzo amb normalitat, per tant seguim endavant amb la
segona excursió d’aclimatació que consisteix en pujar pràcticament mil metres
d’altitud respecte el punt on ens trobem. Ens espera una jornada llarga.
dimecres, 28 de maig del 2014
Primera aclimatació a 4.100 metres, Nepal
Després de passar força mala nit
per culpa del fred hem arrencat la primera de les dues excursions d’aclimatació
des de Manang. Hem començat per visitar el Praken Gompa (gompa és temple en
nepalès). La sortida és curta, d’unes dues hores aproximadament, però la pujada
és intensa ja que el punt màxim d’altitud que s’assoleix és a uns 4.100 metres
(gairebé sis-cents metres per sobre del camp base).
divendres, 23 de maig del 2014
Hem escollit el camí difícil, d’Upper Pisang a Manang, Nepal
Un “oat porridge” és l’esmorzar
que avui em farà arrencar la jornada amb energia, una espècie de farinetes de
civada feta amb aigua calenta. Té el gust força insípid i una textura una mica
estranya, sort dels trossets de poma que l’acompanyen i que l’agracien una
mica.
A les 7.00h quan comencem a
caminar fa fred, bé, força fred; de fet els dits els tenim tan gelats que ens
fan mal. Ens posem els bastons sota el braç i guardem les mans a la butxaca, no
els podem pas agafar.
dimarts, 20 de maig del 2014
Una mica més a prop del Tibet, de Koto a Upper Pisang, Nepal
M’he tornat a despertar instants
abans que ho fes l’alarma del despertador, però avui al meu cos li costava de
respondre i el fred el retenia quiet i cargolat dins el sac de dormir. Davant l’habitació
hi havia l’Annapurna II i l’Annapurna IV i el sol, en pocs minuts i abans que
res, ha començat a tenyir de daurat les puntes dels dos cims. Era l’inici d’un
nou dia.
dimarts, 13 de maig del 2014
Pur Himàlaia, de Karte a Koto, Nepal
Un minut abans que sonés el
despertador a les 5.30h del matí ja he obert els ulls. El son ha estat força
reparador encara que si, hagués dormit un parell d’hores més. La meva mirada de
seguida ha buscat per les finestres alguna escletxa que permetés regalar-me una
mostra del paisatge. Les parets verticals que anit ens van hipnotitzar
segueixen al seu lloc, però ara el negre ha deixat pas a un infinit ventall de marrons
imprès a les roques. Agafo la càmera i, sense ni canviar-me de roba ni
rentar-me la cara, surto ràpidament de l’habitació per immortalitzar la primera
llum del dia reflectint-se en els pics més elevats. Aquest entorn fa que
arrenqui el dia carregada d’energia. Somric per dins i respiro il·lusionada
d’encetar amb entusiasme una nova jornada. Avui el dia s’ha despertat serè, tan
de bo es prolongui.
dijous, 1 de maig del 2014
Segona etapa passada per aigua (de Ghermu a Karte), Nepal
El despertador sona a les 5.30h
del matí, encara és fosc, però aviat es farà de dia. Esmorzem unes galetes i
passem comptes amb l’encarregat del refugi. Intenten col·lar-nos alguna cosa de
més a part que ens apliquen un 10% addicional pel servei, la taxa no està
mencionada enlloc i en el moment de les negociacions això no es va dir, així
que els demanem les corresponents modificacions, són ganes de quedar malament.
Un cop solucionat iniciem el nou dia.
diumenge, 27 d’abril del 2014
Primeres passes per camins de l'Himàlaia (de Bhulbhule a Ghermu). Nepal
Ens hem despertat amb l’insaciant soroll dels camions que circulen per la carretera polsegosa que hi ha sota el refugi on hem dormit. Entren escletxes de llum per totes bandes. Ens trobem a la banda de la Guest House que dóna al riu Margsyandi, l’habitació és plena d’humitat. Obrim la finestra i uaaaauuuuu!!! Rere les muntanyes que dibuixen la vall on ens trobem enclotats albirem un parell de pics nevats que han quedat al descobert davant els nostres ulls i la nostra sorpresa.
De camí cap a l’Annapurna Circuit Trek, Nepal
Sortim de la polsegosa, sorollosa
i caòtica Katmandú a primera hora del matí amb destí Bhulbhule, el poble des
d'on iniciarem el tresc que tenim planificat per uns deu dies. Ens esperen
entre vuit i deu hores de camí repartides en tres autobusos per carreteres
precàries, algunes d'elles sense asfaltar; en una banda, parets de roques
descompostes amenacen esllavissades, per l'altra, penya-segats causen arítmies
als més sensibles. Potser és millor tancar els ulls i intentar descansar, però un garbuix d'emocions es remou per dins, nervis, desconcert, però per sobre de totes hi predomina la il·lusió de trobar-nos de camí cap a l'Himàlaia, un dels paratges més increïbles del planeta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)