dilluns, 9 de juny de 2014

Passos previs a la coronació, Nepal

Les etapes anteriors a la collada són força curtes, no arriben a les quatre hores. Estem sent molt estrictes pel que fa a les recomanacions, entre elles, no dormir a cinc-cents metres més amunt que la nit anterior. Fer-ne més és temptador ja que ens sentim capaços de continuar. De fet, després de les llargues jornades que ja hem superat ara se’ns fa curt i sembla que el nostre cos ens en demani més, però els tres hem decidit que no volem arriscar-nos, que volem aconseguir arribar al Thorung La evitant al màxim que el mal d’alçada ens afecti o que, fins i tot, ens pugui fer tirar enrere, així que seguim sent prudents.






A la població on passem la nit després de Manang, Yak Kharka, ens cau una bona nevadeta que tenyeix el paisatge de blanc. Afortunadament a l’allotjament tenen una estufa de llenya, així que passem la tarda refugiats mirant cap a la finestra i, a estones, absorbits pels nostres pensaments. A tres metres a la perifèria de l’estufa fa fred i com més t’hi apartes més en fa, així que restem encaixats en les nostres posicions esperant que passin les hores i creuant els dits perquè la nevada no es converteixi en un problema. L’estampa és molt bonica, però, sabent el que ens espera per endavant...






Al caure la nit s’obre una clariana d’esperança enmig del cel i veiem la lluna brillant amb més força que mai. Me la miro desitjant que el temps ens respecti per poder coronar en dos dies el Thorung La de la millor manera possible. És la recta final.

L’endemà ens despertem amb el paisatge blanc enlluernador. Fa fred, molt fred. La sopa de verdures que em prenc per esmorzar em refà una mica. Hem passat la nit ben encongits dins el sac. Canviar-se de roba pel matí s’ha convertit en un suplici així que no sortim dels sacs per fer-ho. De fet, aquests últims dies deixem la roba que utilitzarem l’endemà dins el sac per escalfar-la mentre dormim; la temperatura de l’habitació és gèlida i així és com ens trobem totes les nostres coses cada matí. Pràcticament se’ns estant començant a congelar alguns líquids com la pasta de dents, i l’aigua està imbevible de freda que ens la trobem (nota mental, a la propera ocasió portar un termo).




Pel camí hem trobat unes quantes plaques de gel, però aconseguim arribar al poble de Thorung Phedi (al peu de la collada). Ens trobem a 4.500 metres, l’alçada és el nostre principal handicap. Avancem molt lentament, a uns 2’7 quilòmetres per hora, i pràcticament ho fem en un silenci sepulcral que només es trenca pels esbufecs. Quan escollim el refugi on passarem la nit descarreguem motxilles i, gairebé en una acte d’heroïcitat, emprenem la pujada cap al High Camp, el següent poble, l’últim abans d’arribar al pas. Ho fem per aclimatar els nostres cossos a 4.800 metres. Pugem sabent que hem de tornar a baixar. Passem una hora força dura físicament, però també i, sobretot mentalment. Perquè sabem que l’endemà haurem de repetir aquest tram, ple de plaques de gel, abans d’encarar la collada i això vol dir, gairebé mil metres positius de desnivell fins arribar a 5.416 metres, el sostre de l’Annapurna Circuit Trek.




Aquests últims dies no estem dormint massa bé, el fred no hi ajuda, i el son lleuger, a causa de l’alçada, fa que ens despertem tot sovint. A la nit, normalment, és quan els símptomes de mal d’alçada es fan més presents i aquesta és la que passarem a més altitud de totes. Abans d’anar a dormir tots tres sentim mal de cap. Els més de 4.000 metres d’altitud ens estan traint i això fa que tanquem els ulls no tan sols preocupats per l’estat dels camins, després de la nevada, sinó també per l’estat dels nostres cossos. Esperem i desitgem poder culminar en la propera jornada! Endavant!!


Resums de les jornades:
De Manang (3540m) a Yak Kharka (4050m) tardem entre tres hores i mitja i quatre en caminar 9 quilòmetres. Guanyem cinc-cents metres.


De Yak Kharka (4050m) a Thorung Phedi (4500m) hem estat tres hores i mitja en fer els 9 quilòmetres. Guanyem 450 metres més. Fem una petita aclimatació pujant fins a 4800 metres al High Camp, en el que tardem aproximadament una hora.

_________________________________________________________________________________
Informació pràctica






Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge:

2 comentaris:

  1. M'encanta tota la descripció que feu de la pujada, pas a pas, quan veig les fotos us veig petits al costat d'aquestes meravelles, i tot i que sé que ara això ja es aconseguit, pateixo veient el fred que passeu, però per altre part, veig el coratge i la valentia i això me'n orgulleix, espero amb candeletes l'arribada al cim
    us estimo moltíssim, petonssssssssssssssss

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ooooohh! Gràcies mami! Si, és ben cert que no va ser fàcil, fred, cansament,... però també ho és que ho repetiria sense dubtar-ho ni un segon, l'experiència que vam viure aquests dies és una de les més increïbles que mai he viscut, gràcies com sempre pel teu suport incondicional!
      L'arribada al cim s'està "fornejant" :) aviat, aviat!!!
      Nosaltres també t'estimem, us estimem (fins al cel)!
      Una abraçada ben forta

      Suprimeix