Començant a descobrir l'autèntic Laos: Luang Nam Tha

26 de febrer vam arribar a Laos PDR (República Democràtica Popular). L'entrada al país pel pas fronterer entre Chiang Khong (Tailàndia) i Huai Xai (Laos) es fa creuant el Mekong en barca. L'organització per segellar el passaport a l'entrada és força caòtica ja que no hi ha un protocol establert i la gestió és força rudimentària. El visat mínim és d'un mes i costa uns 28€ aproximadament (s'ha de pagar en dòlars). La moneda a Laos està força devaluada, el canvi és el següent: 1€ = 10.000 LAK (kips).

Llegir més...

Curiositats: el diner laosià és tot en bitllets, no hi ha moneda, i el valor més petit que nosaltres hem vist utilitzar és de 500 LAK (0'05€). En aquest país a partir dels 100€ ja ets milionari. 

Després de resoldre tota la burocràcia corresponent ens vam dirigir cap a Luang Nam Tha (nord), una de les poblacions camp-base per veure la diversitat ètnica del país. 

Els trajectes en autobús a Laos són força pesats: la majoria de carreteres són de muntanya, són estretes i l'asfalt està destrossat, un còctel explosiu per aquells que tenen l'estómac sensible, i aquests són els laosians... Hi ha autobusos de diverses categories i preus, segons els serveis i comoditats que ofereixen, però el que no sol faltar en cap d'ells és un bon carregament de bosses de plàstic per a les possibles, més aviat, freqüents "deposicions" (quantes vegades hem pensat que la Biodramina hauria d'haver estat en la nostra farmaciola...). "Puja, baixa, gira, tomba, frena, para, vota,... tornem-hi: puja, baixa, gira, tomba, frena, para, vota,..." Aaaaarrrgggg!!!

Curiositat: On hi caben 2 hi caben 3! A Laos és freqüent que es venguin més tiquets d'autobús que places. No és d'estranyar, doncs, que si arribes dels últims et toqui seure en una cadira o en un tamboret enmig del passadís que hi ha entre les dues fileres de butaques... Així que, per viatjar més còmodament, millor arribar a les estacions d'autobús amb anticipació (això vol dir, mínim una hora abans) i guardar el seient.

Luang Nam Tha és una petita població (18.000 hab) que concentra la major part de la seva activitat en un sol carrer. Sembla impossible que pugui haver-hi tants i tants falangs (com anomenen a Àsia als turistes occidentals) en tan poc espai, però és que aquí és on parteixen la majoria de tours per a fer trekkings pel nord. En el carrer principal s'hi pot trobar desenes d'agències que organitzen grups, els preus són força elevats, així que nosaltres decidim que ho farem pel nostre compte. De totes maneres no cal anar massa lluny per poder veure com és l'autèntica "vida laosiana", aquella que està menys contaminada per l'onada turística.

Una caminada pels voltants de Luang Nam Tha serveix ja per fer-se'n una idea. Justament en l’àrea circumdant és on es pot observar el contrast entre les famílies que s'han anat enriquint i que es construeixen cases de l'estil d'Indoxina, i aquelles que encara habiten cabanyetes fetes de canyes de bambú. 

Si la caminada es converteix en una excursió en bicicleta s'arriba a diversos poblats de diverses ètnies de muntanya (que també habiten el nord de Tailàndia): Akha, Hmong,... Així com també es pot trobar alguna petita cascada (com la Nam Dee Waterfall, a 6 kms) i algun riu on els laosians "hi fan vida", com en el cas del Nam Tha on molta gent dels voltants del riu aprofita les tardes, capvespres, per rentar-hi la roba, dutxar-se i deixar als més petits (i no tan petits) divertir-se una estona jugant amb l'aigua.

Curiositat: com que Laos formava part d'Indoxina han quedat algunes reminiscències de quan va ser "protectorat" francès, com el pa de baguette, els croissants, el paté, cases colonials i els "formatgets" de la Vache qui rit.

_________________________________________________________________________________

INFORMACIÓ PER A VIATGERS

(A Laos la major part de les estacions d'autobús estan als afores de les poblacions, normalment entre 2 i 15 kms). Imaginem que és una manera de repartir els beneficis econòmics generats per aquest servei. Així que la majoria de vegades s'ha de pagar a una "moto-taxi túk-túk" perquè faci el servei d'acostar-te fins el centre. Consell: intenteu compartir sempre el túk-túk per estalviar-vos un bon "picu".)

Com arribar (preus de transport de Chiang Khong a Luang Nam Tha):

• 40 bahts (1€) del ferry per creuar el Mekong
• 10.000 kips (1€) túk-túk compartit des del pas fronterer fins a l'estació d'autobusos de Huai Xai - Bokeo
• 60.000 kips (6€) l'autobús de Huai Xai a Luang Nam Tha
• 10.000 kips (1€) túk-túk compartit de l'estació d'autobusos al centre de Luang Nam Tha

Allotjament:

El millor allotjament relació qualitat-preu que hem trobat és al THOULASITH Guesthouse (70.000 kips = 7€, sense negociar):

Habitació doble amb bany privat, aigua calenta, balcó, WIFI, aigua potable, sabó, tovalloles i paper wc.

Està en un carreró perpendicular al carrer principal, per tant, a ple centre, però "apartat" del soroll. No es pot reservar per internet. 

Per veure altres allotjaments aquí.

Menjar:

El Mercat Nocturn és força bàsic. Un possible menú per dos persones:

• 4 rotllets primavera amb salsa feta de cacauet triturat, llima i salsa de soja, molt recomanat. 5.000 kips (0'50€)
• 1 plat d'arròs fregit amb verdures. 5.000 kips (0'50€)
• 1 panotxa de blat de moro cuita al vapor. 1.000 kips (0'10€)
• 1 crêpe de xocolata. 5.000 kips (0'50€)
• 1 ampolla gran de cervesa local Beerlao (640ml). 10.000 kips (1€)

Recomanem, a part, dos restaurants molt bons i a un preu molt assequible: 

• LAYS (esmorzars de pancake i batuts de fruita i carta-menú laosià)
• AYSHA Restaurant Indian Food (menú hindú).

A Laos NO hi ha 7eleven...