dijous, 23 de gener de 2014

Submergits en un univers coral·lí, illes Togian (Indonèsia)

L’endemà de la nostra arribada vam descobrir el tresor més preuat de les illes Togian, un tresor subaquàtic. Feia molt de temps que perseguíem aquest repte: trobar un lloc on es pogués practicar esnorquel de qualitat, on poguéssim gaudir de jardins de corall i de varietat de peixos de colors propis del tròpic. Ho havíem intentat en diverses ocasions i malgrat ens ho passàvem bé, sovint ens trobàvem amb coralls trencats degut a pràctiques de pesca agressiva o bé a causa de fenòmens naturals destructius, com els tsunamis. Conseqüentment, el número d’espècies de peixos que albiràvem eren força reduïdes.





Però per fi ho vam trobar. Els encarregats de l’allotjament organitzen sortides diàries en barca per poder practicar esnorquel en una zona d’atols (illa de corall en forma d'anell). Quan ens vam submergir vam al·lucinar, el corall de mil colors estava intacte, no hi havia ni una sola onada i la visibilitat era espectacular, un paisatge de fantasia adornat amb dotzenes de peixos de diverses mides i espècies. Brutal. La zona enjardinada dels atols era preciosa i, a tan sols un o dos metres de profunditat de la superfície i enmig del no res, l’aigua era plàcida i calenta.




A la vora, però, l’activitat era molt més intensa; les parets verticals que queien vertiginosament sota nostre, ho feien en desenes de metres fins a desaparèixer, allò era adrenalina pura; al costat de les parets el blau del mar es tornava més fosc i profund, teníem davant dels nostres ulls la immensitat i nosaltres cada vegada ens fèiem més petits davant aquesta realitat. L’aigua aquí era més freda i les corrents ens traslladaven sense que ho poguéssim apreciar, només quan aixecàvem el cap per no perdre la referència de la barca preníem consciència de la seva força, que comprovàvem al nedar-hi en contra. L’abundància d’espècies marines a les parets de l’atol era molt més accentuada, aquí hi trobaven les zones més riques en alimentació.





Sens dubte aquesta va ser una de les millors i més intenses experiències que hem viscut durant aquests 12 mesos i segurament de les nostres vides. Les imatges parlen per si soles, tot i que la magnitud d’aquest hàbitat subaquàtic és impossible de captar. S’ha de veure, s’ha de viure, s’ha de sentir.





Vam gaudir de totes aquestes virtuts terrenals i marines durant deu dies, en que les nostres rutines eren de luxe. Un paisatge idíl·lic, una tranquil·litat absoluta, peix fresc per menjar a diari, temps per gaudir i per degustar. Una vida molt senzilla en realitat, però la terrible costum de viure ofegats pel pas del temps, el menjar cada vegada més corromput i la persecució constant de voler tenir més, propis de la nostra cultura fa que racons com aquest es converteixin en paradisos fantàstics on qüestionar-nos l’estil de viure que volem adquirir.


No us perdeu el vídeo que hem realitzat de les illes Togian i que en breu compartirem al bloc!!!!!
_________________________________________________________________________________
INFORMACIÓ PER AL VIATGER

Trobareu la informació referent a Com arribar i Allotjament i menjar en el post anterior:

IMPORTANT. La protecció solar en la pràctica de l’esnorquel és vital sempre, ja que la temperatura del sol no s’aprecia nedant i l’aigua agreuja l’impacte dels rajos sobre la pell fent de lupa. Però si ho volem subratllar especialment en aquest cas és perquè el nord de Sulawesi es troba pràcticament sota la línia de l’Equador, on la distància entre la Terra i el Sol és més curta. La millor protecció és practicar esnorquel amb samarreta i pantalons i posar protecció solar alta a les zones de pell que quedin exposades. Nosaltres ens vam cremar fent esnorquel amb banyador i crema solar, a partir del segon dia vam anar a l’aigua vestits.

Zones d’esnorquel

Les que més vam gaudir van ser: Katrin Reef, Steven Reef i Bomba Atoll.

1 comentari:

  1. Ostres, ostres, ostres... !
    A banda de fer mooooooooooooolta enveja, veure aquests paisatges, el video, aquesta senzillesa en tot... realment fa replantejar si té algun sentit fer-nos una vida tant complicada aquí!
    Segur que tot deu tenir els seus pros i contres; no ho dubto. Però tot i així, fa pensar!

    Per cert, aprofiteu el retrobament amb la familia i els amics, carregueu les piles, i torneu a enfilar les motxilles a l'esquena, que no deixaré de seguir-vos!
    Feliç 2014! XD

    Glòria

    ResponElimina