I per fi havíem
arribat a les Moluques. Una barreja d'estímuls ens havien portat a emprendre
aquesta aventura. Per una banda, l'Adrià, amant dels bitxos volia veure amb els
seus propis ulls i en llibertat algunes de les aus endèmiques de la zona
(cacatúes i loris), ja us avanço que en aquest aspecte no vam tenir massa sort,
ja que les úniques que vam veure eren domèstiques. Per altra banda, el fet
d'anar a unes illes tan poc conegudes i tan apartades de la ruta turística per
excel·lència, ens encuriosia i cridava l'atenció, així que, perquè no anar-hi?
Vam arribar a Pulau
Neira, la illa principal de l'arxipèlag de les Banda, segurament, el grup
d'illes amb més història de tot Indonèsia. I perquè? Doncs perquè les illes
Banda, nom pel qual poca gent les coneix són les mítiques "Illes de les
Espècies". Vàries són les espècies que es cultiven en aquestes illes (com
la canyella i el clau) però dues en particular, fins al segle XVII no es
cultivaven en cap altre lloc del món: la macia i la nou moscada.
 |
| La ruta de a seda i de les espècies |
Descobrir que la nou
moscada, una espècie que per nosaltres és tan accessible i tan comuna, fins a
l'Època Moderna només creixia en aquestes illes, la més gran de les quals no fa
més de 15 quilòmetres de llarg, va ser extraordinari. Ja no és només el fet que
una espècie endèmica d'un petitíssim arxipèlag estigui avui estesa per tot el
món, sinó tot el que suposa per la història de la Humanitat. Les ànsies
europees per monopolitzar-ne el comerç van portar a colonitzar la major part
dels països del sud-est asiàtic i a descobrir el continent americà, que no és
poca cosa.
Desgraciadament, com la major part de la història, i més encara si
parlem del període colonitzador, aquesta també és una història tacada de sang i
és que l'ambició econòmica d'alguns països occidentals va causar la mort de la
major part dels habitants de les illes Banda. Així doncs, avui en dia, la gent
que habita aquestes illetes són descendents d'esclaus d'altres territoris
d'Indonèsia.
Actualment, aquestes
espècies ja es cultiven en d'altres llocs del món, i les Banda al perdre'n
l'exclusivitat han quedat en l'oblit, però les illes segueixen fent molta olor
a nou moscada i és que la vida dels bandanesos no seria la mateixa sense ella
ja que aquesta està present en la major part dels seus plats tradicionals:
sopes de verdures, curris, salses i, fins i tot, en les galetes!
Estant allà
vam descobrir que la nou moscada és la llavor d'un fruit que té forma de pera
petita, de la pera en fan melmelada, fins aquí bé. Però el més curiós del cas
és que, per estrafolari que pugui semblar, la melmelada, que cada matí menjàvem
per esmorzar, té gust a coca-cola!!!! Més tard hem descobert que el fruit de la
nou moscada és un dels ingredients utilitzats per fer-ne la beguda.
El paladar no és la
única forma de tenir present l'espècie sinó que en les rutines del dia a dia
també. Els boscos de les illes estan plens d'arbres de nou moscada. Un cop els
fruits han madurat cauen de l'arbre i s'obren deixant al descobert la llavor
embolcallada per una espècie de flor vermella que és la macia, les cullen totes
dues: llavor i flor (ja que s'utilitzen com a espècies diferents) i les deixen
assecar al sol en el pati. Una imatge comuna a totes les cases de les illes.
Els dies que vam estar
per les illes Banda van ser obligatòriament de relax, ja que vam tenir la mala
sort (o més ben dit, la desinformació) de topar-nos en plena època de pluges, i
aquí l'època de pluges ho és en tota regla: plou cada dia durant gran part del
dia. Ara ja sabem que aquesta zona, junt amb la illa de Papúa, l'època de
pluges no té res a veure amb la resta d'Indonèsia. Per tant, descobrir el fons
marí, que té molt bona reputació, no va ser possible (només vam poder fer
esnorquel en dues ocasions i amb poca visibilitat degut a que l'aigua estava
remoguda).
No obstant això, vam
sentir-nos molt a gust. L’ambient de les illes és molt agradable i tranquil i la
gent ens va acollir amb molta amabilitat, fins i tot a vegades amb exagerada
devoció, però sempre sempre amb bona fe i, en part, amb una innocència que a
occident ja fa temps que s’ha perdut.
_____________________________________________________________________________________________
INFORMACIÓ PEL VIATGER
Com arribar
- Veure el post “Lanostra odissea per arribar a les Moluques (Indonèsia)”
Allotjament
- La GuestHouse Delfika 1 està ben ubicada i és una de les més econòmiques, 100.000 IDR (7€) negociat (130.000 IDR preu inicial) habitació doble amb bany privat, aigua freda, ventilador i esmorzar inclòs (cafè o té i tres llesques de pa amb melmelada de nou moscada)
Menjar
- El NutMeg cafè, possiblement sigui el restaurant amb la millor relació qualitat preu amb plats i sucs de fruites des de 15.000 IDR (1,2€).
- Delfika Cafè es troba en el mateix emplaçament que la GuestHouse amb idèntic nom. Tenen força varietat i la seva carta inclou tan plats indonesis com occidentals, recomanem els espaguetis per 30.000 IDR (2,5€).
- Davant del Delfika Cafè hi ha una paradeta de carrer que hi fan plats de noodles fregits, sopa i arròs fregit per 15.000 IDR (1,2€).
Informació interessant
- En totes les illes Banda només a Bandaneira disposa d’un únic caixer automàtic que no vam poder utilitzar, ja que el BRI no accepta targetes de dèbit estrangeres.
- La connexió a internet a l’illa només es pot fer a través d’alguns allotjaments a preus elevats, tot i que quan vam ser-hi nosaltres estaven implementant connexió wifi que es preveu que estarà operativa a finals del 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada