Allò de... "millor no crear-se expectatives" (Luang Prabang, Laos)

Teníem ganes de veure la cerimònia d'entrega d'almoines als monjos budistes, el Tak Bat és un dels afers diaris que es poden gaudir a Luang Prabang. L'esdeveniment consisteix en que els monjos surten al carrer amb un vol a les mans i, en fila índia, recullen els aliments que els creients els entreguen. Per una banda, els monjos fan honor a la seva condició humil i, per altra, els que hi participen oferint l'almoina, acumulen bon karma.

Llegir més...

El despertador va sonar a les 4.45h del matí (el noi de l'oficina de turisme ens havia indicat que l'hora de la cerimònia era a les 5.30h). Amb els ulls encara enganxats ens vam aixecar, havíem quedat amb el David (www.pasaporteymochila.com) per anar-hi junts. Vam baixar les escales i vam agafar un parell de plàtans dels que regalen a l'allotjament. Ens disposàvem a sortir quan, encara adormits, ens vam donar compte que la porta corredissa que dóna al carrer estava tancada amb un cadenat... "No..., no pot ser...!!!" Ens ho vam mirar de totes les maneres possibles, per descartar que la son ens estigués alterant la realitat, però no... estàvem tancats amb pany i clau... només ens quedava una opció, quin remei... saltar la tanca i desitjar que no passés ningú pel carrer i mal interpretés la situació...

Eren les 5.15h i era completament fosc encara. Tot i que, de tant en tant, sentíem algun sorollet d'algun gecko o d'alguna cuca creuant el carrer, estava tot massa silenciós "Ostres, a veure si no ho faran cada dia... Avui és dissabte, no sé... ".  

De cop, vam albirar una dona laosiana que venia de cara, quan va ser a prop, se'ns va quedar mirant per uns instants i ens mostrà que anava carregada amb arròs, plàtans i galetes,... entre les paraules que balbucejava tan sols vam entendre "monks" (monjos), aquesta va ser la pista que ens va indicar de que no anàvem errats. Vam recollir el David i, tots tres ens vam dirigir cap a la zona on ens havien indicat que tenia lloc l'esdeveniment.

Llavors va arribar el moment, el moment de la decepció... Hi havia molt poca gent oferint almoina, i dels pocs que hi havia, almenys les 3/4 parts eren "guiris"... Cap a les 6.00 del matí van començar a arribar fileres de monjos, la majoria molt jovenets, aprenents de "l'ofici". El més interessant era mirar-s'ho des de la distància per captar com s'esdevenia la situació. Els donants, asseguts o agenollats al terra entregaven a cada monjo un grapat d'arròs i una mica de fruita o galetes. Els monjos disposaven els seus vols per rebre la donació. Un grupet de nens amb sacs esperaven que alguns monjos els cedissin una part de l'almoina. Finalment, quan els monjos ja havien acabat de passar, els nens anaven corrent amb el seu sac a la dona que venia les ofrenes i aquesta els hi tornava a comprar (segurament a un preu inferior al que havien fet pagar prèviament als turistes)... El més curiós és que, a més a més, alguns "guiris" que no se n'adonaven d'aquest procés, entregaven diners en metàl·lic als nens, devien pensar que passaven gana...

La sensació que ens va quedar veient la situació va ser més aviat de frustració... de veure que allò s'havia convertit en un verdader atractiu turístic. Suposo que esperàvem veure un esdeveniment més profund, més espiritual, més... vaja, que ens havíem creat massa expectatives...

L'altra cara de la moneda va ser al cap d'un parell de dies, quan amb el grupet de catalans vam decidir anar a veure unes cascades que queden als afores de Luang Prabang. Les fotos que havíem vist eren molt boniques però,... avui en dia de tot se'n diu cascada, vam pensar... De totes maneres la mínima possibilitat de que ens hi poguéssim refrescar ens va empènyer a preguntar-nos perquè no provar-ho... Com que érem uns quants ens vam veure forts a l'hora de negociar amb el tuk-tukero (taxista) perquè ens fes una bona oferta. Vam necessitar una estona de comparar i regatejar, però ens va acabar sortint prou bé (veure informació de preus al final del post). Un cop lligat el tema del transport vam anar a buscar alguna cosa per endur-nos d'esmorzar-dinar. Vam decidir-nos per comprar uns entrepans a una paradeta i, animats ja a "tope" vam aconseguir regatejar-ne també el preu... 8.000 kips (0'80€) l'entrepà enlloc dels 10.000 kips habituals (1€). L'Adrià que es delia per un pa amb tomàquet no s'ho va pensar dues vegades en situar-se darrere el mostrador i ensenyar-li a la dona, al·lucinada, com ho havia de fer!!! Així que tots ben emocionats li vam demanar l'entrepà sucat amb tomàquet!! La dona, que pobre estava passant més vergonya que res va animar a l'Adrià perquè seguís sucant la resta d'entrepans, i ell encantat de la vida!!

Com si fóssim canalla vam pujar al túk-túk en direcció les cascades de Kuang Si. El trajecte va durar gairebé 1 hora. A l'arribar vam temptejar negociar el preu de l'entrada, però aquesta vegada no va colar ;p (s'havia d'intentar... ). Primer de tot vam descobrir que hi havia una zona de rehabilitació d'óssos asiàtics (es veu que estan amenaçats per la caça furtiva ja que els hi extreuen la bilis per utilitzar-la en la medicina tradicional). El centre de recuperació-rehabilitació estava prou bé i vam poder gaudir de veure alguns exemplars.

Pel camí que seguia començàvem a sentir brollar l'aigua, "almenys no estan seques..." vam pensar, ja que ho temíem pel fet d'estar fora de la temporada de pluges. "Uaaaaauuuuuu...!!! Quina passada...", davant dels nostres ulls incrèduls teníem un petit paradís preparat perquè el tastéssim. Més que les cascades en si, el que més ens va impressionar van ser les piscines naturals que es formaven en forma de terrassetes. L'aigua blau-verd turquesa era increïble! La remullada va ser ràpida, estava força freda, però els nostres ulls van poder gaudir d'unes bones vistes! Els entrepans sucats amb tomàquet van acabar de rematar el dia!!

Quantes vegades us ha passat que al fer-vos expectatives us heu endut una decepció? Nosaltres som partidaris, encara que no sempre és fàcil, d'intentar no fer-nos-en... Quan no t'esperes absolutament res, per poc que sigui, la vivència resulta més intensa, agradable, emocionant... Per nosaltres és una bona actitud per afrontar el viatge, ja que sovint la ment es recrea imaginant llocs fantàstics, paradisíacs, gairebé "sobrenaturals". Al comparar, la realitat sempre surt perdent... i no és perquè aquesta realitat no sigui bona o bonica, simplement, perquè la nostra ment ho compara amb la "fantasia" que s'havia creat... Així que, millor no deixar-se endur per tanta pel·lícula i gaudir més de la pura realitat: la bellesa no està en el paisatge, sinó en els ulls amb els que un se'l mira.

_________________________________________________________________________________

INFORMACIÓ PER AL VIATGER

(Per veure informació relativa a Luang Prabang llegir l'anterior post: La perla de Laos)

• El preu "oficial" del túk-túk sencer (unes 8 places) per anar i tornar de les Cascades de Kuang Si és de 200.000 kips (20€), nosaltres vam aconseguir negociar fins a 150.000 kips (15€), érem 6, per tant, vam pagar 25.000 kips/pers. (2'5€). El temps d'espera que vam aconseguir per part del conductor va ser de 2 hores. Creiem que val la pena estar-hi més estona.
• Entrada a les Cascades 20.000 kips/pers. (2€)

Cascadas Laos, waterfall, natural swimming pool, piscinas naturales, refugio de osos, osos asiáticos, asiatic bear, que hacer que ver en Luang Prabang

Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge: