Després de passar dues
setmanes a la ciutat de Luang Prabang, i havent-nos acomiadat de la família
viatgera, el 20 de març vam agafar un autobús per anar cap a Vientiane. El
recorregut, que "havia de durar" 8 hores (400 km de corbes i
carreteres mal asfaltades), es va acabar convertint en un pesadíssim i
inacabable trajecte de 14 hores, amb 2 hores de parada enmig de la carretera,
per avaria tècnica...
Arribàvem a les 22.00h a l'estació d'autobusos, com
sempre, als afores de la ciutat, els tuk tukeros ja ens esperaven fregant-se
les mans (de nit, poc marge de negociació teníem, així que, o bé acceptàvem
"el seu preu", a contracor, o bé,... allà ens quedàvem).
A la capital de Laos
s'emmiralla, molt millor que a Luang Prabang, la humilitat d'aquest país. El seu
sistema de govern, comunista, es reflecteix en la manca de comerç
internacional. Les "grans marques", de moment, encara no hi tenen
cabuda. Serà qüestió de temps? No ho sabem, però el que si sabem és que
Vientiane no és com la resta de capitals que hem visitat del sud-est asiàtic:
frenètiques i híper transitades, sinó ben al contrari, es manté pacífica i
relaxada, "al seu ritme".
El Pha That Luang
(símbol del budisme i de la nació), el Patuxai o "Porta de la
Victòria", un arc de triomf que homenatja als laosians caiguts durant la
guerra de la independència del país, i el Palau Presidencial, són els tres
monuments més representatius de la ciutat. Tots ells situats a l'àmplia
avinguda Lane Xang.
Pha That Luang: símbol budista i nacional |
Patuxai: Porta de la Victòria |
Palau presidencial |
A pocs quilòmetres de
Vientiane, hi ha el XiengKuane Buddha Park, un curiós parc ple de figures de
l'imaginari budista, construït el 1958 per un sacerdot xaman.
De tots els racons de
la ciutat, però, el lloc preferit dels laosians, i el nostre, és a la vora del
Mekong. Un passeig infinit, i lliure de trànsit, ressegueix la falda del riu,
perfecte per caminar-hi, per córrer, per circular amb patins, amb bicicleta, o,
fins i tot, per gaudir una estona d’una classe d’aeròbic dirigit. La millor
hora és a la tarda capvespre, quan el sol ja va de cap a caiguda perquè això si,
no hi ha ni una sola ombra en tot el camí.
Malgrat tot, hi ha una
única visita que nosaltres considerem “obligatòria” en aquesta ciutat. El
Centre COPE, una cooperativa en la que treballen per abastir de pròtesis i
ortopèdies a una part de la població laosiana que pateix de mutilació. En
coneixereu els motius en el proper post, on intentarem explicar un dels
episodis més negres, tristos i indignants que ha viscut el país.
Vientiane és el nostre
últim destí de Laos, de moment, ja que ens quedem amb ganes de veure una mica
més d’aquest país tan especial com desconegut, molt poc contaminat turísticament
(excepte algunes zones molt concretes), molt més autèntic, un dels països amb
major diversitat ètnica de tot el sud-est asiàtic. Un conglomerat que, sumat a
alguns episodis històrics compartits amb països com Tailàndia i França,
converteix el seu caràcter cultural en un ens eclèctic, en una fusió tan
marcada que desdibuixa, o contràriament defineix, la personalitat laosiana.
INFORMACIÓ PER A
VIATGERS
Com arribar:
- Túk túk del centre de Luang Prabang a l’estació d’autobusos 10.000 kips /persona (1€).
- De Luang Prabang a Vientiane vam agafar un VIP bus (autobús de segona categoria amb alguna “comoditat” més que els autobusos bàsics: (en aquest cas aire condicionat, tiquet per dinar en una “estació de servei”, seients reclinables) 130.000 kips/persona (13€), 2€ més que l’autobús bàsic.
- Túk túk compartit de l’estació dels afores a la zona d’allotjaments (Night Market) 20.000 kips/persona (2€).
Allotjament:
- SYRI2 Guest House: habitació doble “cutre”, sense finestra, humitat i calor insuportable, amb bany, 70.000 kips/nit negociats (7€). Preu inicial 8€/nit. “A caballo regalao...”.
- Per buscar altres allotjaments i reservar-los per internet, aquí.
Menjar:
- Al Nazim (c/Quai Fa Ngum), restaurant hindú (plats a partir de 15.000 kips (1’5€).
- Restaurant que fa xamfrà entre el c/Quai Fa Ngum i el c/Setthathirat, un dels millors plats de Pad Thai que hem tastat (noodles amb vegetals, soja germinada, salsa de soja, llima, cacauets triturats i ou remenat) per 15.000 kips (1’5€), plat molt complet. Disculpeu perquè no en sabem el nom...
Vientián, Parque de Buda, Buda Park, capital de Laos, que hacer que ver en Vientiane, alojamiento en Vientiane.
Bones!
ResponEliminaNo ens coneixem... però és que m'encanta el vostre blog!!
Vaig veure/sentir/trobar això de "suc de coco" no sé on, i em va agradar com sonava. Vaig entrar al web aquell mateix dia, i just explicaveu que marxaveu l'endemà.
Fins aquest cap de setmana passat no hi havia tornat a pensar, en el suc de coco!!
Vaig començar pel principi i he anat seguint el vostre viatge: les rutes, les històries, les fotos... Genials!!
No hi ha dubte que és una gran aventura en la vostra vida, i que l'esteu aprofitant al màxim!!
Us aniré seguint! :)
Glòria
Aiiixxx Glòria!!!
EliminaMooltes però mooooltes gràcies pel teu comentari!!! Ens "ha arribat" mooolt!!!
Quina il•lusió ens fa saber que hi ha persones que, sense conèixer-nos, s'ho passen bé amb Sucdecoco!!! Missatges com aquest ens serveixen d'inspiració, de motivació per seguir compartint la nostra aventura des d'aquesta humil finestreta!!
De nou moltes gràcies!
Els Sucdecoco ;)
Queridos Els Sucdecoco:
ResponEliminaMe gustan vuestras entradas porque combinan las vivencias, lo que os gusta, lo que os llama la atención... con aspectos prácticos. Y ver las fotos es como asomarse a una ventana que está al otro lado del mundo (y en las que se os ve disfrutar). ¡Abrazos!
Queridísima Itziar ;p
EliminaNuestra fiel seguidora!! Siempre nos hace ilusión encontrarnos con un comentario tuyo!! Muchas gracias por tus halagos!!! Los recibimos con mucho cariño!!
Un abrazo!!!!
Hola Nois, tampoc ens coneixem però arrel de l'entrevista que vàreu fer al Regio 7 (ara no estic segur si era el Regió 7 o un altre diari .... )i una coneguda vostra que va fer un curs de coaching amb mi vaig començar a seguir el vostre blog. Enhorabona perque és una aventura increible, m'encanta viatjar i no us imagineu quina enveja (de la sana) us tinc. Visqueu i aprofiteu moltissim aquesta experiencia.
ResponEliminaDani
Hola Dani!
EliminaPrimer de tot moltes gràcies per animar-te a deixar-nos un comentari al bloc!! Sempre ens fa molta il•lusió rebre'n!!!
I segon, gràcies per les teves paraules!!!
Esperem que gaudeixis des d'aquesta finestreta i perquè no... t'animis a emprendre una aventura com aquesta!! ;)
Una abraçada!
Hola nois!!!
ResponEliminaJo si que us conec... i us veig molt prims!!!! Sobretot tu adrià!!!! Menjeuuuu!!! ; )
Holaaaa Carleeeesss!!!!
EliminaOooookkkk missatge rebut... però si menjar, menjem.... noi "gages del oficio" ;(
Un muuuuuuaaaak moooolt gran!! Us trobem a faltar!!! :)