La cara negra del país a Phnom Penh (Cambodja)

Aquest post no ha estat fàcil de fer, ni tampoc les visites realitzades a la presó de l’S-21 de Tuol Sleng ni al Camp d’Extermini de Choeung Ek. No obstant això, creiem que hi ha fets que s’han de conèixer, per dolorosos i incomprensibles que puguin resultar. Hem dedicat uns quants dies a documentar-nos per poder-vos explicar d’una forma senzilla, clara i respectuosa aquest període inoblidable per tantes i tantes persones.

Llegir més...

Vam arribar a Phnom Penh amb un objectiu clar, conèixer de més a prop una part de la història d’aquest país que, a hores d’ara, difícilment oblidarem. Un dels episodis més sanguinaris, cruels i bàrbars de l’era contemporània va tenir lloc en aquestes terres. Avui, per increïble que pugui semblar, tan sols fa 34 anys que finalitzà el que es coneix com l’autogenocidi cambodjà.

El 17 d’abril de 1975 l’exèrcit comunista radical dels khmers rojos, liderat per Pol Pot, va entrar a la capital. Els ciutadans de Phnom Penh van rebre’ls amb els braços oberts, sense mínima sospita de què els depararia. 

Feia 10 anys que el país vivia episodis d’inestabilitat. Malgrat la postura oficial de “No Intervenció” en la Guerra del Vietnam (1964-1975), Cambodja (i Laos) patia, de les mans d’EUA, una pluja insaciable i indiscriminada de bombes i mines antipersona (que actualment encara provoquen centenars de víctimes anuals).

Bombardejos nord-americans a Cambodja

Les mines antipersona encara causen un gran nombre de víctimes anuals.

L’obsessió nord-americana per frenar violentament l’avenç comunista, i implantar les seves idees capitalistes en qualsevol racó del món, propicià en molts països l’efecte contrari, i aquest va ser el cas de Cambodja. Pol Pot (pseudònim de guerra) va tenir l’astúcia d’aparèixer en la vida pública en el moment adequat per ser vist, pel seu poble, com a salvador del país. El que no sabien és que una gran part dels cambodjans no entrava en els seus plans de futur.

Pol Pot era el pseudònim de Saloth Sar, líder del règim dels Khmers Rojos

La ideologia del nou règim s’assentava sobre les bases del maoisme radical, que postulava una revolució comunista en mans del camperolat. Així doncs, la primera mesura implantada fou desplaçar la població urbana cap a les àrees rurals, fent-la caminar durant centenars de quilòmetres. Que EUA tinguessin previsió de bombardejar la capital, fou l’enganyifa que el règim utilitzà per a convèncer el poble d’abandonar les seves cases. En realitat, els habitants de les ciutats eren considerats la classe opressora i, per tant, “enemics de l’Estat”.

L’obsessió de Pol Pot era construir un país de nou, una nova era, esborrant qualsevol element que representés el passat. L’any 1975 va passar a anomenar-se Any Zero i l’estat, Kampuchea Democràtica. A partir d’aquí, s’abolí la moneda, el mercat, la cultura (les escoles), la religió i la família. S’obligà a tota la població a vestir de la mateixa manera i a treballar en el camp durant jornades interminables de 12 a 16 hores diàries, es segregaren les unions familiars i es desmembrà qualsevol intent de vincle relacional, es col·lectivitzà la producció i la vida quotidiana.

Bandera de Kampuchea Democràtica

Moneda de Kampuchea Democràtica: il·lustrant una societat agrícola.

Totes aquelles persones declarades “enemigues de l’estat” foren executades en algun dels 300 camps d’extermini repartits per tot el país. Tenir coneixements de qualsevol tipus (professors, metges, monjos), saber algun idioma estranger, portar ulleres, no tenir durícies a les mans, qualsevol d’aquest era motiu suficient per a l’aniquilament.

Es calcula que en els 4 anys que durà el règim (1975-1979), aproximadament, van desaparèixer 2 milions de cambodjans, això significa la quarta part del total de la població. Les morts eren causades pels treballs forçats en el camp en duríssimes condicions, desnutrició, malalties desateses, extermini de la classe intel·lectual i “enemics burgesos”.

El Museu del Genocidi Tuol Sleng i el Camp d’Extermini Choeung Ek, són les dues visites,  imprescindibles (i dures, per descomptat) per tots aquells que vulguin “apropar-se” d’alguna manera a la realitat que els va tocar viure als cambodjans sota el règim dels khmers rojos.

L’S-21 (actual Museu del Genocidi Tuol Sleng) era una antiga escola de prestigi convertida en centre d’interrogatori, tortura i execució durant el règim de Pol Pot. En ella hi entraven aquelles persones sospitoses de ser “enemigues del règim”. Un cop empresonades eren interrogades i obligades, mitjançant tortures escalabroses a declarar el que els soldats decidien que volien sentir signant, d’aquesta manera, les seves pròpies sentències de mort. 

Ningú tenia coneixement de què hi passava allà dins, no obstant això, els camperols de la zona se’n referien com “un lloc on la gent que hi entra no hi torna a sortir”. De les 14.000 persones que es calcula que van entrar a l’S-21 tan sols en van sobreviure 12: 5 nens i 7 adults.

Passadís de l'S-21 (Tuol Sleng) la reixa, plena de punxes, era utilitzada per evitar suïcidis

Cel·les construïdes dins el que anteriorment eren aules d'una escola de prestigi

Les cel·les tan sols feien 2 metres de llargada per 0'8 metres d'amplada

Paret de la cel·la d'un dels 12 supervivents de l'S-21.

Fotografies de les víctimes de l'S-21: dones, homes, anciants i nens.

Sala d'interrogació i tortures

Reglament de l'S-21:

1. Contesta allò que se't demana, sense alterar les preguntes.
2. En absolut no utilitzi cap pretext per debatre o discutir.
3. No es faci el ximple.
4. Contesta immediatament sense tardar ni tan sols 1 segon.
5. No parlis sobre els assumptes de la revolució.
6. No cridi quan sigui colpejat o electrocutat.
7. No faci res. Assegui's i esperi ordres. Si no rep ordres, no faci res.Quan se li ordeni faci-ho immediatament i sense qüestionar.
8. No intenti amagar el seu rostre i la seva traïció a la revolució.
9. Per qualsevol norma que no respecti rebrà innombrables fuetades i descàrregues elèctriques.
10. Cometi una violació de les normes i rebrà 10 fuetades o 5 descàrregues elèctriques.

Vann Nath fou un dels 12 supervivents de l'S-21. La seva sort va venir per la qualitat de les seves obres d'art. La seva feina consistia en retratar els líders de Kampuchea Democràtica. Un cop finalitzà el règim es dedicà a pintar els diversos mètodes de tortures emprats pels khmers rojos en l'S-21. Per no malgastar municions les eines utilitzades per a les escalabroses tortures solien ser força rudimentàries.

Obra del supervivent de l'S-21, Vann Nhat.

Obra del supervivent de l'S-21, Vann Nhat.

Obra del supervivent de l'S-21, Vann Nhat.

Obra del supervivent de l'S-21, Vann Nhat.

Choeung Ek, és un dels 300 camps d’extermini que hi havia repartits per tot el país, convertit actualment en un memorial a les víctimes de l’horror. En ell s’hi van trobar els cossos d’unes 9.000 persones repartits en diverses fosses comunes. Homes, dones, ancians, nens i nadons, no hi havia distincions en el procés d’aniquilament, ni per raó de sexe ni per edat. Un dels lemes del règim era eliminar “el problema” de sota arrel, així que quan una persona era considerada sospitosa o enemiga del règim, la resta de membres de la família passaven a ser automàticament objectiu d’extermini. D’aquesta manera, s’estalviaven possibles venjances emocionals.

Fossa comuna en la que es van trobar restes de 450 víctimes.

Cada any en època de pluges segueixen quedant restes òssies al descobert que encara no has estat recollides.

Arbre objecte de tortura dels nadons

Monument commemoratiu a les víctimes

En tot el Camp hi ha milers d'ofrenes a les víctimes.

Avui els cambodjans no volen parlar d’aquest tema, la ferida encara està molt oberta i segurament, encara tenen por. Familiars de víctimes i executors “conviuen” en silenci compartint un país que encara ara s’esforça per deixar enrere aquest episodi. Malgrat tot, encara queden uns quants anys i el pas d’una o dues generacions perquè el genocidi perpetrat pel règim dels khmers rojos durant els 4 anys que va durar (1975-1979) causi menys dolor entre els cambodjans. Afegir que bona part dels líders del règim viuen lliurement i impunes als seus actes ja que, més de 30 anys després de la fi de Kampuchea Democràtica, encara no han estat jutjats. Això NO és just.

El nostre més gran respecte i admiració per les víctimes i familiars d’aquestes, i els nostres millors desitjos perquè aquest país pugui construir-se sobre unes bases lícites i respectuoses amb totes les persones.

_________________________________________________________________________________

INFORMACIÓ PER AL VIATGER

Preus de les entrades

• Al Museu del Genocidi Tuol Sleng, antiga presó S-21: 2$/persona (1'40€)
• Camp d'Extermini Choeung Ek: l'entrada senzilla costa 2$/persona (1'40€), l'entrada amb audioguia 5$ (3'5€). Nosaltres vam pagar una entrada de cada. Les explicacions de l'audioguia, també en castellà, són molt completes i ajuden a entendre tot el procés amb molta més profunditat.

Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge: