Deixem enrere el fred gèlid de l'Himàlaia per endinsar-nos en una de les
zones més salvatges del país, a la franja sud del Nepal. Chitwan és un dels
Parcs Nacionals més importants del continent asiàtic.
La nostra ruta comença resseguint els meandres del riu que separa la
població de Sauraha del territori protegit, en una vella canoa de fusta.
Lliscant per unes aigües plàcides i tèrboles, hàbitat de dues espècies
diferents de cocodrils, avistem vàries aus amb els binocles, d'entre les quals
destaquen els martins pescadors amb el seus colors intensos i els estrambòtics
malabús.
Al cap d'una hora, el remer s'atura en una petita caleta, és el punt d'inici
de la nostra travessa pel Parc. Formem, en total, un grup de sis, amb nosaltres
vénen una italiana, un alemany i dos guies locals, un d'ells encapçala
l'expedició, l'altre, es sitúa a la rereguarda; cada un d'ells porta un bastó,
aquesta és tota la protecció de la que disposem. Abans de començar a caminar un
dels guies ens dóna les consignes a seguir en cas de risc d'atac d'algun dels
mamífers que habiten les terres de Chitwan: elefants, rinoceronts, óssos i
tigres asiàtics.
Comencem a caminar i, al mateix moment, sentim l'emoció i l'adrenalina a
flor de pell. Mentre escoltem els sons de la natura embolcallant els nostres
sentits repassem mentalment les instruccions, córrer dibuixant esses,
enfilar-nos en un arbre, recular lentament sense mostrar l'esquena i mantenint
el contacte visual o sortir cames ajudeu-me. Cada un dels grans mamífers respon
d'una manera o d'una altra a estímuls i actituds diferents.
Avancem sigilosament sentint les pulsacions de la selva. Silenci, ens
aturem, els guies assenyalen un punt allunyat a l'altra banda del riu, observem
atents uns grup de canyes que es mouen fins que veiem el llom gris d'un animal
gran, molt gran. Un dels únics setze exemplars d'elefants que viuen al Parc
s'està obrint camí per entre els arbustos. Restem bocabadats davant l'escena, és
el primer elefant en llibertat que veiem!
Seguim endavant, ara encara més emocionats que abans. Els cruixits i altres
sons que ens envolten ens mantenen en alerta constant. Trobem una petita bassa
enmig de falgueres i observem l'entorn utilitzant tots els nostres sentits, pràcticament
només sentim els nostres cors bategar, alguns més ràpids que d'altres. Un
espetec ressona a pocs metres d'on ens trobem, i els nostres batecs s'acceleren
precipitadament. Descobrim un exemplar de rinoceront bevent aigua, és una
femella. L'adrenalina s'apodera de nosaltres i ella ho percep, aixeca la mirada
i ens ubica en l'espai, estudiant-nos amb deteniment. Expectants esperem
instruccions dels guies, per uns instants un d'ells sembla a punt d'indicar-nos
que sortim corrent, una escalfor intensa recorre el nostre cos, esperem pràcticament
sense respirar, afortunadament no es decideix a atacar sinó que arrenca a córrer
en sentit contrari enduent-se al seu pas branques i arbustos, el terra vibra
sota els nostres peus al ritme de les seves fortes petjades. Agafem una glopada
d'aire i l'expulsem alleugerits.
Seguint camí detectem una parella de paons reials, el mascle ens regala un
vol majestuós desplegant les seves plomes de colors brillants. Abans de fer una
estona de descans, els guies ens porten en un racó del riu on diuen que hi
solen haver alguns exemplars de les dues espècies de cocodrils que combiuen en
harmonia. Estem de sort, els trobem. Un d'ells és el curiós gavial, un cocodril
que té el morro molt estret i llarg i que s'alimenta de peixos.
Seguim el camí, direcció al punt on pararem a dinar. Els guies van una mica
despistats i per feina, deuen tenir gana, els demès els seguim les passes, però
l'Adrià, que sol tenir un sisè sentit en l'observació de fauna, i que li agrada
dedicar el temps i la paciència necessàries per explorar i descobrir, va una
metres més enrere. El miro de reüll per no perdre'l de vista, està completament
concentrat en observar el menor detall que l'indiqui on parar atenció,
lentament afluixa el ritme fins que s'atura, de cop aixeca el cap i comença a
fer-nos senyals, ha vist alguna cosa, els guies hi van depressa, ha trobat un
altre exemplar de rinoceront! Hem passat tots en fila índia a pocs metres d'ell
i ningú l'ha vist abans!
Parem a dinar en una escletxa de selva que ens permet tenir una visió força
àmplia del nostre voltant. Com que a les hores centrals la calor és força
intensa els guies ens indiquen que hi restarem un parell d'hores. Ens hem endut
menjar per emportar d'un petit restaurant de Sauraha. Un local que disposa només
de cinc taules escampades a l'exterior protegides del sol i de la pluja per un
cobert fet de canyes i fulles. Queda apartat de la zona turística així que és
molt tranquil. La família que s'encarrega ofereix plats senzills, però
deliciosos, a un preu molt barat. Per la sortida ens hem endut unes pomes i un
parell de parathes de vegetals per cada un que hem passat a recollir a primera
hora del matí. La paratha és un plat típic de la Índia que consisteix en dues
masses tipus crêpe sobreposades formant un sandvitx que, en aquest cas, conté a
l'interior patates i d'altres vegetals tallats ben menudets i un grapat d'espècies
que li donen un toc picant.
Els guies aprofiten l'avinantesa per fer una becaina recolzats en un tronc,
la italiana els copia la idea. Mentrestant, nosaltres romanem atents,
analitzant els sons del nostre entorn. Alguns més propers que d'altres ens
desvetllen i ens mantenen expectants. Unes fulles es belluguen sospitosament,
altra vegada se'ns acceleren les pulsacions, els dos guies segueixen dormint.
L'Adrià i l'alemany s'aixequen lentament per veure-hi una mica millor, mentre
jo creuo els dits desitjant no haver-me d'enfrontar a cap dels mamífers del
Parc. Són porcs senglars, em tranquillitza l'Adrià, però hi ha alguna cosa més.
Inspeccionant amb deteniment descobreixen un cèrvol que s'esmuny espantat entre
la vegetació quan ens veu. El soroll que fa al fugir desperta els nostres guies
de cop. És hora de seguir la travessa.
Deixem enrere la zona més selvàtica del Parc i ens plantem a una àmplia
extensió de terreny amb molta menys vegetació, té un aire a sabana africana.
Repassem el camí amb força cautela a la recerca de rastres, al matí n'hem
trobat de tigre, i eren força fresques. Caminem una llarga estona sota el sol,
ja no és tan intens com el del migdia, però segueix sent massa potent. Busquem
algunes ombres però en aquesta zona del Parc els arbres apareixen més esporàdicament.
En alguns dels que ens creuem hi veiem esgarrepades d'ós. Diuen que dels quatre
grans mamífers que habiten a Chitwan aquest és el més temut per la població
local ja que d'entre tots ells, és el que destaca per la seva agressivitat.
Petjada de tigre |
Petjada d'ós |
Seguim caminant una llarga estona, el cansament comença a fer acte de presència,
ja portem més de vuit hores dins el Parc. L'adrenalina de les experiències del
matí, les hores caminades i la llarga exposició al sol fa que els nostres
cossos mostrin ja alguns signes d'esgotament. A més, fa estona que caminem i
caminem sense trobar rastre de cap més animal.
Els guies ens diuen que ja anem de reculada, aviat es pondrà el sol i
encara ens queda força tros per desfer, quan arribem a una zona amb diverses
llacunes on hi descobrim un parell de grups de rinoceronts que s'hi refresquen.
Estan molt tranquils i nosaltres ens trobem a una distància força prudent, així
que ens podem permetre una bona estona d'observació i de captar-ne algunes
instantànies. Quina imatge més impressionant veure'ls en plena llibertat,
relaxats, banyant-se alguns adults amb les seves cries.
I amb aquesta imatge que les nostres retines han pogut contemplar, retenim
i arxivem a la nostra memòria una altra de les fascinants experiències que ens
ha ofert aquest viatge. Deixem enrere el Parc Nacional de Chitwan, satisfets
d'haver tingut l'oportunitat de descobrir rastres de tigre i d'ós i de trobar-nos
un exemplar d'elefant, un total de nou rinoceronts, alguns cocodrils, paons
reials, porcs senglars, un cèrvol i vàries aus aquàtiques, tots ells en plena
llibertat i en estat completament salvatge.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Transport: de Pokhara a Sauraha hi ha un autobús que costa unes 550 NRP/persona. El trajecte dura 5 hores aproximadament. L'estació d'autobusos de Pokhara es troba a uns 50 minuts caminant des del barri de Lakeside, on hi ha la major part dels allotjaments, bars i restaurants de la població. El trajecte en taxi costa unes 200 NPR. L'estació d'autobusos queda als afores de Sauraha, a uns 15 minuts caminant. De Sauraha a Katmandú vam tardar unes 6 hores i el billet ens va costar 550 NPR/persona. L'autobús ens va deixar a 5 minuts caminant del Thamel.
- Allotjament: ens vam allotjar a l'EDEN JUNGLE RESORT, a una de les entrades del poble, situat a un minut del Wildlife Display & Information Center. Vam pagar 600 NPR la nit per una habitació doble amb bany, aigua calenta, wifi i mosquitera.
- L'entrada al Parc Nacional de Chitwan costa 1500 NPR/persona i dia. Es indispensable accedir-hi amb guies locals, així que vam contractar un paquet en una agència per 2550 NPR/persona incloent: els 1550 de l'entrada al Parc + una hora de trajecte en canoa i un dia sencer de "Jungle Walk" (de les 8.00h a les 18.00h) amb els dos guies locals. Cal dir que vam regatejar molt i que formar un grup de quatre va facilitar les negociacions. Quan hom arriba a Sauraha hi ha un munt de persones que t'intenten convèncer de fer el "tour" amb ells. Recomenem agafar-vos-ho amb paciència i preguntar, preguntar i preguntar. La paciència sol donar bons resultats si es vol aconseguir un millor preu.
- Consells per entrar al Parc: malgrat que l'agència on contracteu el paquet ja us informaran de les mesures de seguretat i de les instruccions a seguir us avancem que cal anar vestit amb roba de colors poc cridaners, evitant, el blanc, el negre i el vermell, així com evitar perfumar-se ni portar menjar que faci molta olor. Igualment, és necessari carregar suficient aigua com per aguantar sense patir un dia sencer de caminada per un terreny de clima tropical i protegir-se dels cops de calor amb una gorra.
Uau!!!! Espectacular, nois!!! Veure i fotografiar animals completament salvatges és increïble. Us entenem perfectament quan expliqueu les vivencies. I la pujada d'adrenalina!!!
ResponEliminaQuin post més maco! Donen ganes enormes de sortir disparats cap aquí, per gaudir-ho en primera persona. Esperem més cròniques!!
Una abraçada.
Manel i Cristina
fascinante... me estoy leyendo vuestras últimas historias para intentar ponerme al día :D
ResponElimina