dimecres, 19 de març de 2014

Mandalay, Sagaing i Inwa, els grans centres budistes de Birmània (Myanmar)



A la zona que inclou Mandalay i voltants és on es troben alguns dels temples budistes més bonics del país, així com alguns dels icones de Birmània que s'han de veure i apreciar, com l'U-Bein, el pont més llarg del món construït amb fusta de teca. 








Com que l'experiència que vam viure a Bagó, d'anar tres sobre una moto recorrent els racons "must", imprescindibles, la vam trobar molt divertida, a Mandalay la vam repetir; i així com la major part dels visitants, nosaltres també vam gaudir de passejar per entre alguns dels temples, monuments i racons més visitats del país. Ens ho vam passar molt bé, malgrat que al final del dia els nostres cossos havien quedat encarcarats pels sotracs i els constants equilibris fets per no caure de la moto. Però no, encara que costi de creure, aquesta no va ser la millor experiència que vam viure a Mandalay.






L’endemà del nostre tour, amb agulletes al cul, vam quedar-nos a divagar una mica per la ciutat. Ens motivava tenir un dia relaxat fotografiant escenes quotidianes, així que vam anar al barri on es concentren la major part dels temples i monestirs i ens vam asseure en un banc a veure què passava. Vam estar ben entretinguts una bona estona amb un nen que va estar jugant amb nosaltres, els seus pares eren rere el nostre banc venent menjar preparat a la gent.








El carrer era ple de monjos vestits amb túniques de color safrà, la majoria tornaven de la recollida d’almoina matinal. Dos dels que passaven van aturar-se a parlar amb nosaltres. Ens vam presentar i després de xerrar-hi uns cinc minuts van reprendre el seu camí. Poc després els pares del nen amb el que havíem jugat van fer-me unes senyes perquè m’hi apropés, encuriosida vaig aixecar-me del banc mentre l’Adrià seguia fent fotografies. Quan ja estava davant seu em van dir que em posés thanaka, que el sol ja estava molt alt i podia cremar-me la pell. Encantada els vaig deixar que m’untessin la cara i els braços sota el seu somriure tímid i protector. La thanaka és una espècie de fang que resulta de la mescla de pols de fusta de sàndal i aigua.






De tornada vaig veure que l’Adrià tornava a parlar amb un dels dos monjos que acabàvem de conèixer. Havia girat cua per convidar-nos a passejar una estona amb ell, estàvem il·lusionadíssims amb l’oferiment. Va portar-nos a visitar un dels monestirs més bonics de Mandalay construït íntegrament de teca (el Shwe In Bin Kyaung) i tot seguit ens va convidar a conèixer el monestir on ell vivia junt amb dos mil cinc-cents monjos més.





Amb un company seu van acompanyar-nos per alguns dels recintes d’aquella micro-ciutat. A l’entrar a la biblioteca ens van mostrar, orgullosos, el seu fons literari compost íntegrament per donacions. Fins i tot hi havia una família que havia entregat tota una estanteria plena de llibres; ens ho explicaven entusiasmats mentre ens senyalaven les fotografies dels obsequiadors, que es trobaven al capdamunt de la última lleixa, per tenir-los sempre presents.



Li vam demanar al nostre amic que ens ensenyés alguna paraula en birmà, i vam coincidir en començar pels números. La veritat és que no ens en vam sortir massa bé ja que no vam aconseguir memoritzar-ne cap, però els farts de riure que ens vam fer intentant reproduir els sons que ens exposaven segur que no els oblidarem. S’ho passaven d’allò més bé veient com intentàvem imitar-los, i nosaltres no podíem fer res més que seguir amb la lliçó de fonètica i gaudir d’aquell moment únic;  i així vam estar una estona, rere una estanteria plena de llibres i amb un quadern a la mà, compartint uns minuts de la nostra vida a la que li vam regalar uns quants riures dels que fan salut.




La visita va continuar per la sala de lectura i per la de meditació. Quina il·lusió i quin privilegi sentíem de poder estar allà. Ens van explicar que cada matí es despertaven a les 5 en punt per meditar durant una hora, abans d’anar a recollir l’amoïna. Diuen que quan ho fan la ment no treballa, “quan meditem la ment es troba a l’estómac”, d’aquesta manera ens van fer una aproximació de la sensació que perceben. Sobre la sala de meditació, hi havia una gran terrassa amb vistes 360 º de Mandalay, on vam immortalitzar la trobada amb algunes fotos de grup.


Abans d’acabar amb la visita pel monestir ens van acompanyar a l’edifici on els religiosos fan classes. Estudien història, filosofia, geografia i algunes assignatures més. Mentre ens mostraven una de les aules, plena de novicis asseguts a terra prenent apunts, vaig veure que hi havia un mapa mundi a l’entrada, i vam aprofitar l’ocasió per mostrar-li on era Barcelona, la nostra sorpresa va ser la resposta del nostre amic: “Si!! Està al costat d’Andorra!!”. Bé, podríem dir que més aviat la lliçó ens la va donar ells a nosaltres!



Definitivament d’aquest dia ens quedem amb molt, moltíssim, ja que tenir l’oportunitat d’apropar-nos d’una forma tan natural i desinteressada a la seva quotidianitat ens va deixar un gust de boca molt dolç. L’acomiadament va ser un punt melancòlic, tan sols feia dues, tres o qui sap, potser quatre hores que ens havíem conegut pel carrer i ja s’havia creat un petit vincle especial. Desitjant-nos el millor vam seguir cadascú el seu camí, allunyant-nos amb un somriure que omplia molt més que les nostres cares. Xè zu ding ba dé!! (Gràcies) 





_________________________________________________________________________________
INFORMACIÓ PER AL VIATGER

ALLOTJAMENT
·         Nylon Hotel (carrer nº 25, prop de la torre del rellotge) amb una ubicació cèntrica és dels pocs que no han apujat els preus a diferència dels desorbitats que demanen els seus veïns, que surten a les guies. Nosaltres vam pagar 16$ per habitació doble amb bany privat, aire condicionat, wifi a recepció i esmorzar inclòs, això si, negociant per a l'habitació més econòmica que tenien en una cinquena planta sense ascensor (unes cent escales) i sota teulada.

TRANSPORT
Per arribar a Mandalay des de Bagó  hi ha busos, tots ells nocturns que fan el trajecte amb 8 hores. Surten de davant dels hotels de Bagó i arriben a l'estació principal de Mandalay a uns 10 km del centre. Tiquet fins a Mandalay costa 15$. Quan arribes a l'estació central et trobes amb desenes de taxistes que s'ofereixen per portar-te al centre de la ciutat, tots ells s'inventen qualsevol cosa per convèncer-te de que no hi ha transport públic i que l'única manera d'accedir-hi és agafant un taxi; la veritat és que sortint del recinte de l'estació a mà dreta i caminant uns 200 metres hi ha la intersecció amb la carretera principal que et porta a la city; d'allà mateix surten les furgonetes compartides cap a la Clock Tower (84 street). Tiquet de la furgoneta fins al centre: 500 MMK (0,40€)

Com arribar i visitar Sagaing i Inwa
  •  La manera més econòmica és sortir amb transport públic des de Mandalay fins a Sagain. Hi ha varies furgonetes que fan el trajecte durant tot el dia, es pot preguntar a l'hotel quina és la parada que queda més a prop. Tiquet de la furgoneta: 500 MMK (0,40€), també hi ha autobusos. Tiquet de l'autobús: 1.000 MMK (0,80€). Un cop arribat a Sagaing hi haurà guies-motoristes que oferiran el seu servei per tot el dia. Nosaltres vam pagar 11$ tots dos (inclou la moto per desplaçar-se, això si els 3 en una única moto, i tots els accessos als temples i pagodes, ja que el guia coneix la manera de no haver de pagar les taxes governamentals per a turistes, 7 hores de tour.) 
  • La manera més pràctica és llogar un taxi davant de l'hotel que et portarà des de Mandalay a tots els pobles amb atractius, això si, s'haurà de pagar uns 50$ pel taxi més 10$ per persona per tenir accés als temples.
De Mandalay a Bagan  
  • Disposes tant de busos nocturns com diürns i, teòricament, haurien de tardar entre 6 i 7 hores, la realitat és que se'n tarden només 4.Ticket de l'autobús: 12$ (9€)

IMPORTANT: Dos consells a tenir en compte si es viatja amb bus dins de Myanmar. Per una banda els trajectes duren menys del que diuen (excepte amb destí i origen al llac Inle). L'altre punt a tenir en compte és que els aires condicionats dels busos estan exageradament alts, així que un polar, pantalons llargs i calçat tapat han de pujar amb vosaltres.

ATRACTIUS
Mandalay és la segon ciutat més poblada de Myanmar i els seus atractius passen per sortir a investigar els pobles que es troben a uns 30 kms a la perifèria. Tot i així és típic anar veure els espectacles de titelles que fan al teatre prop de la muralla, així com visitar el barri on es concentren els monestirs budistes, molt probablement un dels més densos del món en quan a devots. Si es vol veure la sortida dels monjos a la recollida d'almoina és bona hora anar-hi al voltant de les 6 del matí.




Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada