dilluns, 22 de setembre del 2014

Informació i consells per fer la travessa de l’Annapurna Circuit (part II)


Aquesta és la segona part d'un post purament informatiu per totes aquelles i aquells que esteu en la fase de preparació per fer la travessa del Circuit dels Annapurnes. Esperem que us sigui útil!


Dedicat a vosaltres!!  :)







MENJAR AL NEPAL


Al Nepal, en general, es menja mooooolt bé, i això no és diferent al llarg del Circuit. Segurament la despesa energètica durant la caminada fa que els plats es degustin amb més entusiasme però, certament, la gastronomia d’aquest país ens va entusiasmar. El preu de cada plat oscil·la entre 1€ i 3€, ja que a mesura que guanyem alçada es veu incrementat. Els nostres plats preferits:

Momos: són unes crestes de farina farcides, normalment de carn o de verdures, fregides o cuites al vapor i acompanyades d’alguna salsa generalment picant. Les nostres preferides són al vapor, ja que, a part de ser delicioses són més saludables i digestives.


Dhal Bat: és un plat híper complet. Els principals ingredients són l’arròs blanc i l’estofat de llenties que poden venir acompanyats de verduretes saltejades, algun curry i un xapati. Recomanem aquest plat pel seu alt contingut en hidrats de carboni i proteïnes provinents de les llenties que al combinar-se amb l’arròs fa que les aprofitem molt més els nutrients. Un plus al plat és que, a la majoria dels restaurants, es pot repetir de ració sense càrrec addicional. Recorda al thali propi de la Índia.


Apple Pie: és una de les tantes delícies dolces que es poden tastar al Nepal. Un dels ingredients que fa que aquest pastís sigui irresistible és la combinació dels daus de poma amb canyella.


Te de gingebre: es pot consumir amb o sense te (tan sols aigua calenta i gingebre). Recomanem la versió sense teïna. La beguda pot ser força picant (depenent de la quantitat d’arrel que s’hi posi), però cal dir que la gingebre és un perfecte aliat durant la travessa, sobretot per les seves propietats digestives i perquè aporta escalfor a l’organisme.


Durant la travessa recomanem portar a la motxilla alguna cosa de menjar ja que la despesa energètica que fa el nostre cos és molt gran. Les barretes energètiques, els fruits secs, les galetes riques en cereals i alguna peça de fruita que compràvem pel camí van ser els nostres principals aliats per carregar-nos les piles.


ALLOTJAMENTS DURANT EL TRESC

Els allotjaments que ens trobem durant la travessa solen ser cases força humils, tipus refugi que disposen d’habitacions petites (dobles o triples), senzilles però força confortables. En algun cas també trobem dormitoris. La majoria d’ells disposen de banys tipus letrina a fora, separats de les habitacions. Sovint no hi ha electricitat, o bé n’hi ha durant poques hores, per aquest motiu és necessari l’ús del frontal. La majoria et proporcionen mantes si ho demanes o bé es troben a l’habitació directament. 


Esporàdicament, en alguns allotjaments hi ha servei Wifi, tot i que els talls de llum són freqüents, així que millor mentalitzar-se d’estar desconnectat durant aquests dies. L’aigua calenta tampoc és un servei comú en tots els allotjaments, en alguns casos cal pagar un recàrrec per dutxar-se amb aigua calenta, en d’altres directament no hi ha l’opció.

Finalment, pel que fa al preu, en la major part d’ells fer-hi nit no té cap càrrec si, a canvi, s’hi consumeixen el sopar i l’esmorzar. A mesura que es guanya altitud alguns cobren per les mateixes condicions preus simbòlics (entre 100 i 200 NPR aproximadament, és a dir, menys de 2€/persona).

COMPTE AMB EL MAL D'ALÇADA!

El missatge més important que volem donar-vos respecte el mal d’alçada és que us n’informeu a consciència abans d’emprendre la vostra aventura. Nosaltres us farem algun apunt a tenir en compte però és necessari, bàsic i vital que cerqueu fonts professionals que us assessorin de la forma més exhausta possible per anar previnguts.

Primer de tot us proporcionem un parell de links per a definir què és el mal d’altura o MAM (mal agut de muntanya): http://ca.wikipedia.org/wiki/Mal_d%27altura i http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000133.htm

Entre alguns dels consells bàsics per a la seva prevenció (que no vol dir que esdevinguin la garantia no patir mal d’alçada) hi ha hidratar-vos amb freqüència. Algunes fonts diuen que en alçada cal consumir entre 3 i 4 litres de líquid al dia (aigua, infusions, sopes, etc), no obstant això, la quantitat d’aigua necessària no serà la mateixa per tothom per raó de constitució corporal. Així que ens quedem amb la idea que hem de consumir força més aigua que el que estem acostumats a fer en el nostre dia a dia. Per mantenir-nos ben hidratats no tan sols cal consumir aigua sinó que cal evitar tot allò que provoqui deshidratació com per exemple el consum de te, cafè i alcohol (deixarem la cervesa per brindar quan ja haguem assolit el nostre repte).


Per evitar pèrdues d’energia amb qüestions innecessàries ens esforçarem per cuidar-nos bé durant la travessa adquirint hàbits d’alimentació saludables com: evitar digestions pesades consumint les racions necessàries segons cadascú (és millor menjar menys quantitat i amb més freqüència), fer sopars lleugers, evitar els fregits i els àpats amb un alt contingut en greixos. 

Respectar les limitacions d’alçada. A partir dels 3.000-3500 metres d’alçada s’aconsella fer almenys un dia d’aclimatació (en aquest cas Manang és la població on es sol fer) i, a partir de llavors cal que avancem les següents etapes tenint en compte que hem d’evitar sobrepassar els 300-500 metres d’alçada del lloc on dormirem respecte el lloc on vam dormir la nit anterior. És a dir, durant el dia podem enfilar-nos tants metres com vulguem respecte on hem passar la nit, però no hem de superar aquest llindar a l’hora d’anar a dormir.

És imprescindible informar-vos bé amb anterioritat sobre què és el mal d’alçada, com prevenir-lo, com reconèixer els símptomes i què cal fer en cada situació. També resulta interessant que assistiu a les xerrades que es realitzen a Manang diàriament (a les 15.00h) voluntaris experts en muntanya. Són un bon recurs per a recordar alguns conceptes i resoldre dubtes. No us ho prengueu a la lleugera, millor prevenir que curar.

Poc a poc i bona lletra. Què volem dir amb això? Doncs que a partir de certa alçada (al voltant dels 3.000 aproximadament), la reducció de l’oxigen a l’aire ja és un tema serio, això no tant sols ho notareu en la manera de respirar i en l’increment de les pulsacions sinó en l’estat físic ja que al dificultar l’accés d’oxigen en els teixits el vostre cos sentirà que ha de realitzar un esforç més gran per fer la mateixa activitat física que faríeu amb total normalitat a cotes més baixes (com per exemple pujar unes escales). Per aquest motiu, cal que us prengueu la caminada més amb calma, no hi ha d’haver cap pressa. El nostre consell és que no arribeu mai al límit de les vostres capacitats, que cadascú avanci al ritme en el que es senti còmode. Cadascú ha de trobar com fer-ho de la forma més confortable. En el meu cas vaig decidir que intentaria mantenir un ritme que em permetés respirar pel nas i no per la boca, d’aquesta manera frenava la velocitat i m’administrava millor l’energia.


Entrenament: estar ben preparat físicament no és garantia d’eludir el mal d’alçada, no obstant això, sempre és millor gaudir de l’aventura que no pas estar patint al límit de les nostres capacitats. El Circuit dels Annapurnes és un tresc accessible (nosaltres no havíem realitzat mai una travessa de varis dies), però això no vol dir que no ens haguem de preparar. Si no esteu acostumats a caminar per la muntanya, us ajudaria començar a habituar-vos-hi unes setmanes o mesos abans. En el nostre cas, que caminem amb regularitat, ens ho vam prendre a consciència i durant els tres mesos previs a viatjar al Nepal vam proposar-nos caminar un mínim de 60 kms/setmana amb velocitat marxa (entre 6 i 7 kms/hora). La veritat és que aquest entrenament ens va permetre gaudir de l’aventura tot i que reconeixem que almenys un parell d’etapes van ser força dures (l’aclimatacióa l’Ice Lake, i la culminació a Thorung La Pass)



Com us hem esmentat a l’apartat dels documents imprescindibles cal que contracteu una assegurança de viatge. És important que ho feu cada vegada que realitzeu un viatge però en aquest cas és un tràmit bàsic, i no tan sols perquè és un dels requeriments que us faran quan aneu a fer els permisos pel tresc, sinó per una raó tan òbvia com la vostra seguretat. Nosaltres la vam contractar a través de www.SmartFly.es


A GAUDIR!!

Finalment, després de tota aquesta allau d’informació que desitgem us sigui útil, dir-vos que en el mateix nivell d’importància del que és la preparació de la travessa hi ha que hi poseu tota la il·lusió i entusiasme en l’experiència. Per nosaltres va significar una de les vivències més intenses i especials que mai hem viscut, no tan sols d’entre totes les que hem viscut al llarg d’aquest temps viatjant, sinó de les nostres vides. Obriu bé els ulls i obriu bé la vostra ment, deixeu-vos endur per les sensacions, les vibracions i les emocions que experimentareu, permeteu que el paisatge impregni els vostres sentits i reteniu amb vosaltres la màgia de de la gent i dels paisatges que us oferirà l’HImàlaia. 
Esperem que el post us hagi estat útil, si teniu algun dubte podeu deixar-nos un comentari al post o bé a través de la pestanya Contacte. 
 

Nàmaste! 
(“l’esperit que resideix en mi, saluda l’esperit que resideix en tu”)


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada