Tothom sap que l'ésser humà és un animal de costums. Quan
viatges, sovint trenques amb la majoria de les rutines que s'esdevenen al teu
dia a dia. De fet, aquesta ruptura provoca plaer a moltes persones cansades de
fer "sempre el mateix". Després de més de 30 dies seguits viatjant,
hem estat analitzant la nostra nova quotidianitat.
Malgrat que hem deixat
enrere molts hàbits, no us estranyi saber que ràpidament se'n creen de nous.
Avui us en presentem uns quants perquè tenim ganes de compartir amb vosaltres quin
és el nostre dia a dia, quins són els nostres nous costums adquirits. Uns
quants, som conscients, que ens acompanyaran bona part del viatge, d'altres,
tot i que és difícil avançar-se als esdeveniments, segurament canviaran. Avui
us explicarem els nostres àpats:
L'esmorzar.
Esmorzar al sud-est asiàtic normalment comporta, o bé
menjar un plat de fideus (noodles) amb sopa, l'opció econòmica i local, o bé
pagar religiosament un esmorzar occidental, de forquilla i ganivet. L'American
breakfast (ous, bacó, salsitxes) o l’esmorzar més a la francesa (crêpes o
pancakes amb mantega i melmelada) són opcions temptadores però s'escapen en
escreix del nostre pressupost. Menjar occidental a preu occidental. Preu mig =
150 bahts/persona (uns 4€ cadascú). Com que menjar fideus per esmorzar encara
no ens motiva massa, hem estat buscant alternatives.
Crêpe de xocolata |
La fruita és una de les parts d'aquest àpat que ens
agrada no saltar-nos. El mango, de moment, s'ha convertit en el nostre màxim
aliat entre les varietats tailandeses. Quan arribem a una nova ciutat, ubiquem
en el mapa on està el mercat. El pagès sol tenir millor oferta, més fresca i
major varietat. Pel que fa a la resta de l’esmorzar normalment el comprem al
supermercat: cereals, pa de motlle, melmelada, etc. Si tenim la sort que en
l'hotel on ens allotjament té nevera, també ens abastim de iogurts, sucs, o bé,
te verd amb fruita, més barat i també força refrescant.
Tailàndia és el 3r país productor del món de mangos |
El cost aproximat del nostre esmorzar sol ser d’uns 30 baths/persona
(menys d’1€).
El 7Eleven és el nom del supermercat per
excel·lència d'Àsia en general, està per tot arreu, fins i tot, en un mateix
carrer en pots trobar dos de cara, un a cada banda. Són locals petits que
ofereixen alguns productes de primera o segona necessitat: higiene, begudes,
snacks, literatura, etc. Com la resta dels comerços, obre cada dia de la
setmana, i n’hi ha fins i tot que ho fan les 24 hores del dia.
El dinar.
Per escollir el lloc on dinarem, el preu sol ser el
factor decisiu. Que no hi hagi gaire mosques al mostrador també és un fet
rellevant a valorar ;) . Un pot arribar a pagar, pel mateix plat, dos o tres
vegades més, en funció dels serveis extres que ofereixi el restaurant: Wi-fi
gratuït, una millor presentació del plat, aire condicionat, més varietat on
escollir, carta en anglès...
Els restaurants orientats als tailandesos
solen ser força més barats que els restaurants "turístics". També cal
dir que la temptació d'un àpat d'estil occidental en ocasions pot ser força decebedor.
Un es crea falses expectatives i fantasies en funció del grau de desig d'aquell
menjar. Està clar que un plat de pasta a la carbonara mai serà com la que ens
puguem menjar a casa nostre. És força comú, doncs, menjar un plat
"típic" occidental especiat amb ingredients "típics"
orientals.
A vegades dinem per menys d'1€ cada un |
Pad Thai, especialitat tailandesa a base de pasta feta d'arròs amb soja, cacahuets i en aquest cas pollastre. Sempre acompanyat d'alguna salsa picant. per 1,20€ |
Pollastre especiat amb arròs al vapor per 0,80€ |
Sopa de noodles amb verdures i ànec per 1€ |
El sopar.
Així com el mercat matinal és un bàsic per abastir dels
ingredients primaris qualsevol cuina, els mercat o basar nocturn és vital per
l'activitat gastronòmica de la ciutat. A Tailàndia se sol menjar en establiments
de carrer (paradetes de menjar ambulant). Aquests ofereixen especialitats molt
concretes en funció de les habilitats culinàries del/la propietari/a. En
d'altres post del bloc ja us hem fet referència a aquest costum local ja que
per nosaltres s'ha convertit en una de les rutines més divertides i agraïdes
del dia a dia. No deixa de ser un àpat format per pinxos al gust del
consumidor, un país basc a la tailandesa! Una bona manera de degustar i aprendre
sobre la cultura gastronòmica del país.
Rotee és el nom que reben les crêpes a Tailàndia, el bàsic uns 0,20€ |
Una forma original de menjar crêpes de xocolata, per dir a casa que l'Adrià ja menja peix ;) |
Menjar al Basar nocturn de Chiang Rai costa uns 0,50€ per plat (rotllets de primavera i pollastre arrebossat) |
M'heu fet venir gana.... :S
ResponEliminaAh si????? Jajaja!!! A nosaltres ens va passar el mateix!! Quan vam acabar d'editar "l'entrada" ens feia un ruc, ruc la panxa....!!!! ;)
EliminaM'encanta tot el que escriviu, ens fem una idea del vostre modus vivendis en quan a menjars es refereix, se us veu molt be i suposo que de mica a mica us aneu adaptant al lloc, menys l'olor i el sabor l'altre entra pels ulls
ResponEliminaMOlts petonssssss
Gràcies mami!!!!! :) ens encanta que us agradi!! Estem gaudint molt i molt del menjar, tot i que a vegades se'ns "coli" algun plat no desitjat com els tendons de pollastre!!!!! ;) moooooolts muuuuuuaaaaakks!!!!
EliminaEi! que xules aquestes creeps en forma de peix,no? compreu una d'aquestes màquinites per fer-los i mnuntem un negoci! :-)
ResponEliminaHaureu de pensar què fareu per esmorzar quan no hi hagi el magnific Seven7! En alguns llocs el tema pa o pa bimbo es realment un luxe!
petó!!
Jajaja!!! Vaia perquè l'home va triumfar!!! Tenia la paradeta plena de gent!!!!
EliminaPel que fa als esmorzars, no ens preocupa!! Ja ens anirem adaptant i trobant els nostres capritxets!!!
Una abraçada!!!!