dimecres, 27 de febrer del 2013

Mae Salong (II): Trekkings entre tribus de muntanya (Tailàndia)


En els senders que anem desfent, descobrim, disposats en terrasses, els camps de te del tipus Oolong (especialitat de la zona), de cafè i de blat de moro, arbres cirerers, plataners; varis camins rodejats per llarguíssimes canyes de bambú a banda i banda; pobles de tribus tailandeses de muntanya, amb les seves casetes fetes de canyes,... En alguna de les rutes que fem arribem a acumular uns 600 m de desnivell: tot són pics i valls, així que en qualsevol direcció on mirem l’horitzó marca una línia sinuosa.















Després de dedicar varis dies a fer tots els senders del dret i del revés, decidim llogar una motoreta per arribar als racons més allunyats (200 THB = 5€/dia). La pobre no té massa potència i quan toca fer una pujada de les que ens trobem pel camí, pràcticament no arriba als 5 km/h, vaja, que caminant aniríem més ràpid... així que semblem 2 “formigues atòmiques” circulant a càmera lenta...






En el poble de Mae Salong, provinents dels pobles circumdants, algunes dones de les tribus de muntanya, com les Akha, amb les seves peculiars dents tenyides d’un negre vermellós, venen productes que cultiven: gingebre, moniatos, carbassa, i un bon grapat de tamarindes (un dels fruits dolços més apreciats pels tailandesos). 

Al mercat de verdures s'hi pot trobar moniatos, gingebre, alls, xilis picants, carbassa, tamarindes,...

Recollint les panotxes de blat de moro



D’altres cusen bosses de colors i trenen polseres, la majoria del que venen porten algun tipus de lluentó, a l’estil de la seva indumentàries. Al pas dels pocs turistes que hi ha, una rere l’altra criden efusivament un gran “Sawa Dee Háaaa...” a mode de salutació. Esperen així, que amb aquesta rebuda, els comprin algun souvenir.





Durant uns dies hem deixat que la quotidianitat d’aquest racó de Tailàndia ens impregni els sentits i es converteixi, d’alguna manera, també en la nostra. Ja hem anat aprenent a qui hem de saludar amb tailandès i aquí amb xinès. Poc a poc van acollint-nos com si fóssim nous veïns de la comunitat.




Hem trobat un allotjament molt a prop del mercat on hi comprem la fruita i d’un forn de pa on couen les millors magdalenes de plàtan que mai hem tastat. Com que passem tantes nits a l’hotel on dormim, ens han fet un preu especial (380 bahts = 9’5€; enlloc dels 500 bahts que costa normalment = 12’5€). Les habitacions són lluminoses, impecables, noves, tenen Wifi gratuït (força habitual en els allotjaments tailandesos), aigua embotellada cada dia, cafè, te, i un gran balcó on ens acomodem a actualitzar els nostres blocs. 


La propietària i una de les dones que l’ajuda a portar el negoci ja s’han acostumat a tenir-nos rondant per “casa”, no parlen ni gota d’anglès i ens van dient coses en tailandès; a la nostra manera ens anem entenent, i quan no, un bon somriure sempre hi va bé. Un dia ens conviden a un sopar increïble, tenen família de visita i han comprat força menjar, així que ens preparen una taula plena! “Aloy, aloy!!! korp kun kaa...” (deliciós, deliciós!! Gràcies...), no parem de dir-els-hi cada cop que passen pel nostre costat amb un somriure de satisfacció veient com estem ens llepem els dits.



 S’acosta l’any nou xinès, una festa de retrobament familiar, no sabem si això o el fet que passem tants dies al seu allotjament ha fet que cada dia ens facin tastar coses noves per esmorzar: noodles picants, xurros, arròs glutinós amb moniato, tamarindes, alguna mandarina,... Ufff, com costarà marxar d’aquí...



Aquí teniu un dels trekkings que vam realitzar, caminant:

Ver Mae Salong - Ruta De Les Papallones en un mapa más grande 







Velocitat mitjana: 3,49 km/h (2,2 mi/h)
Velocitat mitjana en moviment: 4,61 km/h (2,9 mi/h)
Velocitat màxima: 17,10 km/h (10,6 mi/h)
Ritme mitjà: 17,17 min/km (27,6 min/km)

Ritme mitjà en moviment: 13,01 min/km (20,9 min/km)

Ritme màxim: 3,51 min/km (5,6 min/mi)

Elevació màxima: 1115 m (3658 peus)

Elevació mínima: 837 m (2747 peus)
Desnivell: 625 m (2052 peus)
Grau màxim: 18 %
Grau mínim: -23 %
Enregistrament: 06/02/2013 9:36



Introdueix el teu correu electrònic per rebre les novetats del viatge:

10 comentaris:

  1. Que buena pinta tiene esa comida... Lo mismo es que aquí es hora de comer y me comía hasta las hojas...

    ResponElimina
  2. Jajajaa!!! La comida estaba muy buena!!! Las hojas ya no se pq no las probamos.... ;)
    Buen provecho!!!
    Nosotros vamos un poco más adelantados y ya hemos cenado: hoy rollitos primavera con salsa de cacahuete trititurado, salsa de soja y lima+"moniatos" (es correcto??)+una mazorca de maiz y una crepe de xocolate!!!

    ResponElimina
  3. A mí también se me hace la boca agua con esa comida... Y la caminata también me parece tentadora.
    ¿Cruzasteis ese puente?
    ¿Moniatos = boniatos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;) La verdad es que el arroz con boniato (gracias por tu aclaración!!) estaba delicioso.... (no los hemos vuelto a encontrar y ufff... qué lástima!!)
      La caminata fue genial! Aunque tela con los desniveles y las subidas a pleno sol...
      Y si!!! Cruzamos el puente!!!! ;p

      Elimina
  4. Me encanta! Espero que no paréis nunca de viajar, vuestros relatos y fotos me hacen pensar en cuando haré yo lo mismo. jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Eric!!! Eso esperamos también... no parar de viajar!! ;) Qué bien que nuestro blog sea motivador para ti!! A ver si te decides!!!!
      Saludos!!

      Elimina
  5. ja ja ja!! Adri sembles cansat a la foto, eh? :-)
    Vau fer cripetes? amb tant blat de moro hagués estat bé!!
    Quina valoració aneu fent de la motxil.la i tot el que us vau endur? alguna cosa sobrava? trobeu a faltar alguna cosa?
    Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eii Marta!!!!
      Algunes de les pujades que vam fer eren matadores!!!
      No, no vam fer crispetes ;(
      Però t'he de dir que si, les hem provat ;)
      Pel que fa a la motxil•la... doncs mira, encara hi estem "batallant" una mica... pesen massa pel nostre gust... si, hi ha alguna cosa que ens sobra i que encara no hem fet servir: alguna peça de roba, algun llibre,... ;)
      I de moment excepte els amics, la família i el menjar mediterrani, no, no hem trobat res a faltar!!! ;p :*'

      Elimina
  6. Hola nois! veiem que us ho vau passar d'allò més bé a Mae Salong i ens alegrem molt que la nostra experiència us hagi servit d'alguna cosa. També esteu menjant molt bé, eh? Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei macus!! Doncs si, la veritat és que ens ho vam passar de conya!!! En guardarem bons records segur!!!
      Una abraçada!!!

      Elimina