dilluns, 11 de març de 2013

Un Buda gegant ens observa des de les muntanyes (Tha Ton, Tailàndia)



Baixem uns quants metres d'altitud per passar de Mae Salong a Tha Ton. En aquest petit poble dividit pel riu Mae Nam Kok (el que 90 km més al sud, treu el cap per Chiang Rai) la xafogor torna a ser insuportable, tan és així, que el nostre ritme vital es torna més pausat. "Suant la gota gorda" visitem el temple que du el nom de la població, es troba a uns 3 km del centre però el desnivell del camí és esgotador, es nota que la calor ens ha deixat "aplatanats".










Les passejades pel voltant del riu són més "portables", i en elles descobrim un paisatge rural encantador: una àmplia planura plena de camps de cultiu: alls, blat de moro, enciams, coliflors i algunes de les espècies omnipresents en la gastronomia tailandesa, com el coriandre. La "postal" formada pel riu, els camps de conreu i alguns arbres fruiters ens recorden les nostres estimades terres de l'Ebre. La principal diferència és un Buda "gegant" que ens observa des de les muntanyes...




Estem fent els últims passos del nostre "improvisat tour motxiller" per Tailàndia, ens queden uns 10 dies de visat per aquest país i Laos ens espera a l'altra banda del Mekong, estem desitjant veure el riu més llarg del sud-est asiàtic.

Entre Tha Ton i el poble de "pas fronterer" (Chiang Khong) fem una petita parada d'un dia a Chiang Rai. Per fer el trajecte hem agafat 2 taxis compartits i un autobús atrotinat (total 160 bahts = 4€ els dos), aquesta és l'opció més econòmica per arribar a la capital de província, l'altra és pujar en una barca motora i fer el recorregut riu avall, però el preu canvia: 350 baths = 9€/persona (hem de dir que l'opció barata no és fàcil de trobar ja que hi ha qui s'entesta en convèncer-te que la barca és l'única).


Arribem a Chiang Rai, i després de buscar lloc on allotjar-nos durant una bona estona i sentir una vegada rere l'altre "It's full today", vaja, que està ple a tot arreu... per fi en trobem un. En trobem un.... trobem un.... un "cuxitril" sota el nom de TI AMO CAFE (arribem a la conclusió que deu ser l'únic bo de l'hotel, tot i que no ens aventurem a tastar-lo...)

Per desconnectar una mica de la calor, ens dirigim al Tung Garden, un jardinet de flors que vam descobrir quan vam estar a Chiang Rai fa uns 15 dies. Hi ha força orquídies, tulipes i unes quantes flors tropicals, però sobretot, varis raconets on seure sota l'ombra d'algun arbre... Un bon lloc on descansar, llegir un bon llibre, o simplement gaudir dels colors de les flors i les papallones que a mode d'obra d'art, esculpeixen el jardí. 





En poca estona ens fixem que hi ha força moguda de gent. Més tard descobrirem que hem arribat just a temps per celebrar el FOOD FESTIVAL CHIANG RAI 2013... Festival de menjaaaaar!!!! mmmmmmh... això vol dir... Que es desplega el mercat nocturn més gran que hem vist muntar (carrers que arriben al quilòmetre de llarg plens de paradetes)!!! Aviat se’ns fa salivera i anem a degustar, a través dels nostres paladars, una mica més de Tailàndia!!! Recorrem el mercat una, dues i fins i tot tres vegades, embriagats per les llums, les olors i la música en directe No és d'estranyar que els hotels estiguessin plens... Mengem empanades de pinya, samoses (típiques de la Índia, boníssimes), granissat de síndria, crêpes... de moment deixem els grills saltejats per més endavant... A mode d'anècdota, si us trobeu mai circulant per algun mercat ambulant tailandès i veieu com, de cop, tothom queda immòbil, no us estranyeu, segurament és que l'himne nacional està sonant a través d'altaveus, quan això passa, la gent deixa el que estava fent, fa silenci i escolta dret i amb molt de respecte les notes que simbolitzen la unió del país.




A les 20.00h, tips i satisfets, tornem cap al nostre "cuxitril" no sense parar abans a veure “l'espectacle" de llums i de colors de la "Clock Tower", una torre-rellotge estil Big Ben de Londres però més petit, enmig d'una rotonda en plena Chiang Rai. Cada dia a les 20.00 i a les 21.00 en punt les llums que il·luminen el rellotge canvien de color al ritme de la música en una espècie de coreografia lumínica.



Anem a dormir, sense fixar-nos massa en el color dels llençols, però això si, embolcallant els coixins amb les fundes portades de casa... ;) (Marta Miguel, gràcies pel teu consell). Demà anirem cap a Chiang Khong, i avui, ben "panxa contents" dormirem com uns angelets ;)



4 comentaris:

  1. Esos grillos hay que probarlos... Aunque sólo sea para decir que se han probado :-D)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gonzalo!!! No dudes que cuando los probemos serás de los primeros en saberlo!!! ;)

      Elimina
  2. Pues no tienen mala pinta los grillos...
    Adriá, te sienta muy bien la falda.
    Un abrazo, chicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por el cumplido Itziar! Lo tendré en cuenta ;p
      un abrazo para vosotros también!!!!

      Elimina