La història ha
volgut que Laos formi part del Llibre Guinness dels Rècords per un fet tan
cruel com desconegut. Ser el país més bombardejat del món no té cap mèrit, en
canvi, si que ho té seguir vivint mirant endavant de forma pacífica, malgrat
que aquest episodi segueixi tenint indesitjables conseqüències en l'actualitat...
La Història
no sempre l'escriuen els vencedors, sinó els qui tenen els recursos necessaris
i el poder de controlar la informació i els mitjans que la comuniquen: La
Guerra Secreta de Laos.
Un dels
esdeveniments bèl·lics més reconeguts i filmografiats al llarg de tots els
temps ha estat la Guerra del Vietnam (1965-1975), precisament, pel fet que "el
gran dels grans", EUA, perdés la contesa front un grup de guerrillers comunistes
que tenien un únic avantatge, encara que molt valuós: l'exclusivitat de
conèixer el territori en el qual lluitaven com si de les seves mans es tractés.
Però quines conseqüències en van patir els països veïns? "Danys
col·laterals", segurament devien pensar els artífexs de tanta brutalitat.
Sigui com sigui, Laos estava enmig del que va convertir-se un dels epicentres de la lluita més salvatge d'EUA
contra el comunisme.
Així doncs,
què va passar a Laos i què és la Guerra Secreta?
De la
mateixa manera que Cambodja, la Ruta de Ho Chi Minh (a través de la qual les
forces comunistes de Vietnam del Nord enviaven subministraments als seus
"camarades" del Sud) passava per territori laosià. Aquest fet, afegit
a l'obsessió nord-americana per evitar que el comunisme s'estengués en terres
asiàtiques, van provocar que el servei d'Intel·ligència (CIA), del màxim
representant i defensor del sistema capitalista, dugués a terme una de les
operacions més importants, i de gran secretisme, de la història.
Mapa de la Ruta Ho Chi Minh |
Malgrat que Laos
era país neutral i, per tant, oficialment no estava en guerra, la CIA hi va desenvolupar
una missió bèl·lica sota el nom d'Operació Estrella Blanca. El seu propòsit, primerament,
passava per entrenar el Reial Exèrcit de Laos i un nombre indefinit de personal
de la tribu hmong, per combatre la insurgència comunista laosiana del Pathet
Lao, tot i que, poc després, s'estendria a combatre directament contra les
forces nord vietnamites. A la vegada, va iniciar la més gran i llarga guerra
aèria de la història, amb l'objectiu principal de tallar la Ruta de Ho Chi
Minh. En números absoluts, dins territori laosià i sota el lema de
"bombardejar qualsevol cosa que es mogui", es van llençar 2'1 milions
de tones de bombes, de les quals, 260 milions eren bombes clúster o de
dispersió. D'aquesta manera, la Guerra Secreta de Laos es convertia en un dels
episodis més brutals i, a la vegada, desconeguts de la història.
Mapa de les principals zones bombardejades de Laos |
La COPE
(Cooperative Orthotic and Prosthetic Enterprise):
A Vientiane,
el Centre de Visitants de la COPE, explica de forma gratuïta i amb l'objectiu
de difondre al màxim, les conseqüències d'aquest esdeveniment. Es calcula que
el 30% de les bombes que es van llençar mai van explotar (això són uns 80
milions). La massiva presència d'UXO en zones concentrades de Laos (artilleria
no explotada) suposa avui en dia (40 anys després de la contesa) una greu amenaça
per a la població que habita en aquests territoris, recordem que la major part
de la població viu de l'agricultura per a la subsistència.
Les bombes clúster, o de dispersió (explosius amb metralla a l'interior), són un tipus d'armament patentat amb l'objectiu de ferir greument l'enemic, però no matar-lo, causant, principalment, mutilacions d'extremitats i genitals. En termes bèl·lics, aquest tipus d'armament s'emprava amb la finalitat destrossar la moral i l'economia del contrari (un ferit suposa una càrrega econòmica, un mort no). Malgrat que per alguns la guerra ja fa temps que va acabar, des del post conflicte 20.000 laosians han mort o han estat greument danyats per culpa de les UXO. Desgraciadament, el 50% dels quals són nens. Es diu que segons el ritme actual de desactivació de bombes, caldran aproximadament 100 anys més perquè Laos quedi completament neta.
La
cooperativa COPE, fundada el 1997 i sota el lema "Ajudant a les persones a
avançar", és una empresa sense ànim de lucre que es troba a la capital i
que ofereix els seus serveis de suport, ortopèdia i fisioteràpia a víctimes
sense recursos. Per a nosaltres es va convertir en la única visita
imprescindible de la ciutat. Un centre des del qual es treballa per a facilitar
la vida a aquelles persones víctimes d'una guerra que no havia de ser, perquè
recordem, Laos no estava en guerra, i per a difondre una realitat desconeguda
de "portes cap enfora". La nostra més gran admiració per la tasca que
duen a terme.
Si esteu interessats en conèixer més informació sobre la COPE la seva web és: www.copelaos.org
_________________________________________________________________________________
INFORMACIÓ PER AL VIATGER
- L'entrada al Centre de Visites és gratuïta.
- Horari: 9.00h a 18.00h
Com arribar:
El centre COPE es troba al pati d'un hospital-Centre de Rehabilitació Mèdica en el c/Khou Vieng de Vientiane, a 1 km del mercat Talat Sao/Estació d'autobusos, davant l'hotel Green Park.
Hola nois,
ResponEliminafeia temps que no us deia res, però això no treu que us vagi seguint amb molt d'interès, i l'alegria que em dona sempre que expliqueu una història nova. M'ha sorprès molt això que expliqueu dels bombardetjòs de Laos, no tenia ni idea i em resulta molt indignat. Ben fet de denunciar-ho en el vostre blog.
Nomès dir-vos que seguiu amb aquesta frescura aventurera i literaria, que us cuideu molt....i com m'empenedeixo no haver fet això de jove. Molts records i petons
Hola Leandro!!! Quina il•lusió el teu missatge i moltíssimes gràcies pels teus comentaris!!!!! :)
EliminaLa veritat és que nosaltres també vam al•lucinar, i més encara pel fet que hagi passat desapercebut d'aquesta manera, és frustrant... per això vam voler dedicar un post, per donar-li sufucientment importància
Gràcies per animar-nos d'aquesta manera amb l'aventura, i amb el bloc!! I pensa que 1: mai és tard (i per favor, encara ets jove!!!), 2: hi ha moltes maneres de viatjar (no sempre cal deixar-ho tot...)
Ànims, i una forta abraçada!!!!
PD: com va la reflexo??