Suc de Coco: Tot arriba... (Phimai i Chantaburi, Tailàndia)

Des de Khorat vam aprofitar per fer una escapada a Phimai, un petit poble que conté un dels complexos religiosos khmers més ben conservats de la regió Isan. La imatge del santuari recorda el famós Angkor Wat de Cambodja al que tenim tantes ganes de veure. Malgrat que hi feia una calor espantosa, hi havia molt poca gent i vam poder passejar per entre les ruïnes al nostre ritme.

Llegir més...

Ben dinat vam aprofitar per visitar l'altre gran reclam del poble, el Sai Ngam: un ficus de més de 350 anys, el més vell i més gran de Tailàndia.

De camí, una dona tailandesa ens va saludar i nosaltres vam aprofitar el seu gest per confirmar que estàvem ben orientats (des del centre del poble fins a l'arbre són uns 20-30 minuts caminant), efectivament. Era ple migdia i el sol i la calor no donaven treva, alguns locals ens havien explicat que, tot i estar a l'estació més calorosa de l'any, les temperatures eren anormalment altes i la veritat és que en alguns moments del dia es fan tremendament insuportables.

Al cap d'uns 5 minuts seguint en el camí, un cotxe va parar al nostre costat i va obrir la porta, amb un somriure i un gest de complicitat la dona amb qui havíem parlat i el seu marit ens convidaven a pujar per acostar-nos a Sai Ngam... vam quedar molt sorpresos, i profundament agraïts. Pel camí ens van fer tot de preguntes encuriosits, que d’on érem, que com ens dèiem, que quants anys teníem...

A l'arribar davant el famós ficus de Phimai vam al·lucinar, nosaltres imaginàvem un arbre molt alt amb un tronc molt ample, doncs no va ser així, un entramat de branques, arrels i troncs que cauen d'una extensíssima copa formen un "petit bosc" on s'hi poden fer ofrenes (hi ha un petit altar a l'interior), on es pot circular en bicicleta (hi ha caminets asfaltats), o fins i tot, força habitual en els tailandesos, fer-hi un pic-nic en família. Això si, alerta amb les aranyes, n'hi ha unes quantes... i no són petites....

Entrada a l'enorme ficus de Sai Ngam, un entramat de troncs i arrels donen la benvinguda!

La copa del ficus és tota la massa verda de la meitat dreta de la fotografia, impressionant!!!!

Un dels caminets que hi havia "dins" el ficus.

És cert que en aquestes terres la gent és molt hospitalària. Primer perquè no és una zona explotada turísticament, de fet, al llarg del recorregut que hem dibuixat per aquesta zona, ens hem trobat molt pocs turistes occidentals, i això genera més curiositat pels locals. Segon perquè aquest sentiment el porten a la sang, molts no s'ho pensen dues vegades a l'hora de saludar, de somriure, i no han estat pocs els que s'han acostat a nosaltres quan estàvem parats mirant un mapa, preguntant-nos si necessitàvem ajuda.

Fins i tot, cosa poc habitual, els conductors de moto-túk túk pràcticament no ens diuen res, quan el més que normal és que "et bombardegin" intentant-te “caçar” com a client, en part per la timidesa de no parlar anglès, en part per l'obvietat de "si necessiten transport ja el demanaran" i, en part, perquè no depenen del turisme, incipient, per a guanyar-se el jornal.

Moto-túktúk

La nostra següent parada del nord-est de Tailàndia va ser Chantaburi, la capital dels minerals. Una ciutat banyada pel riu que du el mateix nom. La presència d'algunes mines a les muntanyes del voltant han convertit aquesta ciutat riberenca en un punt d'interès pels comerciants de pedres. Una catedral (Mary Church) construïda per catòlics vietnamesos contrasta amb els edificis el casc antic de Chantaburi. La veritat és que trobar-te una catedral enmig de temples i palmeres sobta bastant.

Minerals de Chantaburi sense pulir

Carreró del casc antic de Chantaburi

Intentant "retenir" les olors de les espècies asiàtiques

Sopa de fideus (noodles) amb vegetals i carn, ben "acompanyada"

Els nostres últims dies de la segona estada a Tailàndia vam passar-los una mica atabalats, i és que no sempre és tot fàcil i agradable quan viatges, les altes temperatures ens van deixar completament aixafats i, fins i tot, una mica desanimats. Segurament aquests van ser dels dies més durs que hem passat de moment en tot el viatge, encara que, cal dir-ho, som conscients que ens està anant tot prou bé. Durant el dia pocs són els llocs on refugiar-se, durant la nit, la potencia del ventilador no calma suficient. La suor ens cau a gotes literalment, no exagerem dient-vos que alguns dies vam superar les 5 dutxes d'aigua freda..., quedava poc per arribar a la platja, ja casi podíem sentir l'olor a mar, una mica de paciència, tot arriba...

Tot arriba.....

_________________________________________________________________________________

INFORMACIÓ PER AL VIATGER

Com arribar:

De Khorat a Phimai s'ha d'agafar l'autobús nº1305 que surt de la Terminal 2. Costa 50 bahts/pers (1'3€) , dura 1 hora i mitja, aproximadament, i surt cada mitja hora.
De Khorat a Chantaburi vam agafar un autobús (també de la Terminal 2). El trajecte va durar unes 6 hores i ens va costar 292 bahts (7'7€)
La Terminal 2 està als afores de Khorat, un taxi compartit (sorngtaou) t'hi acosta des del centre per 8 bahts (0'2€).

Allotjament:

A Chantaburi ens vam allotjar al The River Guesthouse (C/Srichan), vam pagar 290 bats (7'7€) per una habitació amb una habitació individual (amb dos llits), bany privat, tv, ventilador i terrassa comunitària amb vistes al riu.

Menjar: