Rumb al paradís, illes Togian (Indonèsia)

Fa un mes que vam tornar després de tot un any vivint viatjant pel sud-est asiàtic, i aquí estem altra vegada, en una biblioteca cercant informació sobre els nostres propers destins; Nepal és un deute pendent des de fa temps i visitar-lo ens fa una il·lusió tremenda. Endrapant informació fins a quedar absorbida pels aromes d’aquest país m’ha vingut un flash.

Llegir més...

He recordat les setmanes prèvies a emprendre la nostra aventura, aquí, a la biblioteca, llegint blocs de viatgers experimentats compartint les seves vivències, anècdotes i consells, cercant informació sobre els destins, organitzant i planificant el nostre viatge i tot amanit amb un garbuix d’emocions; amb il·lusió, però també amb incertesa i certes dosis de temor. Sortir de l’àrea de confort comporta afrontar-te amb un abisme que pot resultar aterrador, però que “no és res més” que el gran ventall de possibilitats que la vida et pot oferir desplegant-se davant els teus ulls (com tantes coses, fàcil de dir, no tan de viure).

Ara la perspectiva ha canviat. L’escenari és el mateix, però nosaltres no. Hem viscut un any viatjant i el nostre arxiu de la memòria ha quedat farcit d’imatges de nous paisatges i cultures. Entre aquests records n’hi ha alguns que, malgrat passi el temps, difícilment oblidarem. Aquest és el cas de les illes Togian, el nostre darrer destí de Sulawesi (Indonèsia).

Guiats pels consells de varis amics viatgers, vam posar rumb cap a una de les illes del golf de Tomini regentada per una família que disposa d’uns deu o dotze bungalows, senzills però a la vegada molt assequibles. A l’arribar després d’un parell d’hores de barca vam posar els peus sobre un diminut terreny verge sobre el mar. No esperàvem que la illa fos tan petita i és que en dos minuts la pots creuar caminant de punta a punta.

Des del balcó de la nostra cabanyeta de fusta, que quedava alçada uns tres metres per sobre de la sorra, teníem unes vistes espectaculars, d’aquelles que et meravellen quan fulleges una revista amb un article publicat sobre destins paradisíacs d’arreu del món. 

La intensitat dels colors d’aquell paisatge era molt viva. Les roques agrestes, vestides amb una capa de vegetació tendra i escortades per un grup de palmeres, donaven volum a la illa dibuixant formes capritxoses, treballades per l’erosió del vent i les onades; generoses, cedien un espai a la sorra fina i blanca que delicadament es banyava al mar, una massa d’aigua cristal·lina com el vidre que deixava veure tots els seus secrets amb pompositat. 

I si amb això els nostres sentits no en tenien suficient, cada capvespre érem regalats per una posta de sol banyada en el mar. Un espectacle inaudit que no vam deixar escapar ni un sol dia.

Però no, la bellesa d’aquest racó d’Indonèsia no acaba aquí,

CONTINUARÀ ...

_________________________________________________________________________________

INFORMACIÓ PER AL VIATGER

Com arribar

• Des de Rantepao surten autobusos direcció nord. Nosaltres vam fer parada d’un parell de dies a la població de Tentena després de 14 hores a la carretera, ens va costar 150.000 IDR/persona (12€) amb la companyia RAPPAN MARANNU que es troba al carrer principal de Rantepao (Jalan A Mappanyukki) a uns 25-30 metres del cafè Aras. El preu inclou pick up a l’allotjament.
• Un cop a Tentena de la Terminal d’autobusos al centre de la població una ojek (moto-taxi) costa 10.000 IDR/p (0’75€).
• A Tentena ens vam allotjar al TROPICANA per 120.000 IDR/nit (9€). Habitació doble amb bany privat (aigua freda) i esmorzar.
• A Tentena hi ha un llac molt gran i unes cascades. La Saluopa Waterfall val la pena visitar-la si es té temps (entrada = 5.000 IDR/p (0’40€). 

• De Tentena a Ampana vam anar amb una furgoneta privada compartida amb la Nolwenn, una noia de Nantes molt simpàtica amb la que vam fer alguna excursió i vam compartir algunes estones molt divertides, i amb dues suïsses. Ens va costar 160.000 IDR/p (12€) i vam tardar unes 6 hores.
• A Ampana vam tornar a fer una parada d’un dia i ens vam allotjar al MARINA COTTAGE (a Lambuhan, als afores d’Ampana). Vam pagar 150.000 IDR (12€) per una habitació doble amb bany privat (aigua freda), ventilador, esmorzar i WIFI.
• Des de l’hotel Marina Cottage ens van assessorar sobre on agafar la barca cap a les illes Togian. Vam sortir d’un port molt proper (uns 10 minuts caminant). Vam pagar 25.000 IDR (2€) per un trajecte d’unes 4 hores.

Allotjament i menjar

• El nom de l’illa on vam estar és POYA LISA ISLAND, que és el mateix nom de l’allotjament (Poya Lisa Cottage). Es troba davant de la illa de Bomba. La única manera de reservar bungalow (durant temporada alta, juliol i agost, s’omple ja que només compten amb deu o dotze bungalows) és enviant un correu electrònic amb antelació a l’hotel Marina Cottage d’Ampana que tenen un control aproximat de l’ocupació, però no és garantia absoluta ja que a la illa s’hi pot arribar des d’altres destins. No és possible reservar de cap altra manera perquè no hi arriba connexió a internet.
• Nosaltres vam anar-hi a finals d’agost, sense haver fet reserva prèvia. Vam arribar just amb dues parelles més i vam tenir sort que precisament tenien tres cabanyetes disponibles.
• Hi havia tres preus diferents (per nit): bungalow sense lavabo privat (240.000IDR = 18€), bungalow amb lavabo privat (300.000 IDR = 23€) i bungalow amb lavabo privat i situat direcció la posta de sol (360.000 IDR = 27€) .
• El preu inclou: allotjament, tots els àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) i sortides amb barca a les zones d’esnorquel. Les sortides més llunyanes i l’equipament (màscara, tub i aletes) tenen un recàrrec addicional. Nota: el cost de l’allotjament i les sortides es paguen quan es fa el check out. Quan tenen ple a vegades no tenen un bon control dels números així que millor tenir un control de les despeses per evitar que us cobrin de més.